Publicitat
Publicitat

LA REPÚBLICA, EN UNA CRUÏLLA

Eleccions a França: fins a la sorpresa final?

De sorpresa en sorpresa, aquesta està sent la cursa a l'Elisi més incerta i disputada, amb els grans partits en caiguda lliure i, de moment, amb Le Pen i Macron com a favorits per passar a la segona volta

1.

Un anunci desestabilitzador

Només deu minuts de discurs televisat per explicar que renunciava a la reelecció presidencial, però deu minuts que van representar un salt cap a la incertesa política i cap a una campanya electoral amb els alts i baixos propis d’una muntanya russa. Amb aquest anunci, l’1 de desembre del 2016, François Hollande es va convertir en el primer president de la República que no optava a un segon mandat consecutiu. La seva compareixença exprés va posar al descobert la seva debilitat i la del Partit Socialista (PS), alhora que va donar pas a unes primàries inevitables que serien molt disputades. Hollande va abandonar “reivindicant els avenços dels seus cinc anys al capdavant del país” i demanant al seu successor que conservés “el model social” que havia promogut durant el seu mandat.

2.

El partit socialista,  desemparat

Després de la renúncia d’Hollande, el primer ministre Manuel Valls va deixar el seu càrrec per disputar la candidatura presidencial amb sis altres membres del partit. L’enfrontament final va ser entre ell i un dels representants de l’ala esquerra socialista, Benoît Hamon, que va acabar trencant tots els pronòstics i convertint-se en el candidat a la presidència. L’esquerra “renovava la seva cara”, segons Hamon i alguns diputats propers, però el PS navegava a la deriva i quedava desemparat després que altres socialistes retiressin el suport a la campanya. Hamon ara neda a contracorrent intentant arreplegar vots d’on sigui; en els últims dies, dels barris populars.

3.

La dreta ensopega  i perd el lideratge

El setmanari satíric Le Canard Enchaîné s’ha convertit en el malson del candidat de la dreta, François Fillon, des que va publicar que la seva dona hauria guanyat fins a 500.000 euros bruts en vuit anys per una feina com a assistent parlamentària que no hauria realitzat mai. Fillon havia sigut la sorpresa de les primàries en imposar-se als seus contrincants, Alain Juppé i Nicolas Sarkozy, i havia retornat a la dreta les opcions de presidir de nou la República. De fet, va començar al capdamunt de les enquestes com a principal rival de Marine Le Pen. Convençut que estava sent “víctima d’un assassinat polític” però que era capaç de “resistir en la cursa cap a l’Elisi”, Fillon va reafirmar-se en la candidatura després de destapar-se l’escàndol i de ser imputat per la justícia francesa. Les enquestes, però, han acabat passant-li factura i Ipsos el relega a quarta posició, amb un 18% en intenció de vot.

4.

Quan generar polèmica suma punts

Ha rebutjat, en visita al Líban, posar-se vel islàmic. Ha negat la responsabilitat de França en les detencions de jueus durant l’ocupació nazi. S’ha reunit amb Putin per acostar posicions amb el Kremlin. Diputada al Parlament Europeu, va perdre la immunitat per ser investigada per la difusió d’imatges de l’Estat Islàmic a Twitter. Tot això, en campanya. I ja estava imputada pel presumpte ús fraudulent de fons europeus. Marine Le Pen segueix al capdamunt de les enquestes, amb un 24% en intenció de vot, i està conduint la campanya al seu propi terreny.

5.

La televisió  com a catalitzador

Els debats no són cap novetat, però fer-los abans de la primera volta electoral de les eleccions presidencials a França és un fet inèdit. Si anteriorment només hi havia un cara a cara que precedia la segona ronda, els dos debats televisius que s’han realitzat ara, un el 20 de març amb els cinc candidats principals i un altre el 4 d’abril en què van participar els 11 presidenciables, han canviat el ritme de la campanya.

Le Pen i Macron van perdre posicions fins a situar-se al voltant del 24% en intenció de vot, segons Ipsos, mentre que Jean-Luc Mélenchon va remuntar en les enquestes. L’escalada va ser progressiva: un 11,5% el 25 de març; un 15% el 31 de març; un 18,5% el 7 d’abril.

6.

Una construcció mediàtica

Les ensopegades del PS, l’escàndol de Fillon i les declaracions de Le Pen: el liberal Emmanuel Macron s’ha nodrit dels errors dels seus rivals. Però si ha arribat a tenir opcions de competir amb la líder ultradretana a la segona volta, és pels suports i favors que ha rebut de totes bandes. Pierre Bergé, accionista de Le Monde, i Patrick Drahi, propietari de L’Express, han sigut acusats pels lectors de ser pròxims al candidat liberal. I el grup France Télévisions, d’haver-lo privilegiat en els informatius. Qui no vulgui Le Pen, el votarà a ell per exercir de contrapès: o ultradreta o liberalisme.

7.

La retòrica segueix  sent poderosa

Liderant La França Insubmisa, Mélenchon ha popularitzat els hologrames. Va estrenar-se en el mètode el 5 de febrer, quan va celebrar un míting des de Lió però també estava present a París gràcies a aquest sistema. Per al pròxim 18 d’abril, té previst fer un míting en set ciutats alhora. Aquest nou mètode, però, no és el que ha provocat la seva recent escalada en les enquestes ni el que l’ha portat a tenir opcions d’entrar a la segona ronda de les presidencials després d’ascendir fins a la tercera posició. El seu poder de convicció en els actes de campanya, mítings i debats televisius ha servit per imposar un discurs que ha calat entre una població descontenta.