CRISI POLÍTICA A ATENES
Internacional 13/05/2012

Europa, pendent de Grècia

Si no arriba el miracle, Grècia es veurà abocada a repetir les eleccions. La ingovernabilitat i les perspectives de l'esquerra antiausteritat han despertat les veus que diuen que ha de sortir de l'eurozona.

Cristina Mas
3 min

BARCELONAEl president grec, Kàrolos Papúlias, té avui l'última oportunitat d'evitar que el país hagi de tornar a les urnes al juny. Aquest matí s'ha de reunir amb els caps dels tres partits més votats diumenge a les eleccions: els conservadors de Nova Democràcia, els socialdemòcrates del Pasok i -la gran sorpresa dels comicis- l'esquerra alternativa de Syriza. Després es trobarà amb la resta de partits amb representació parlamentària, inclosos els neonazis d'Alba Daurada. L'objectiu: un govern de salvació nacional.

És possible que s'arribi a un acord de govern?

L'esquerra alternativa de Syriza, nova clau en la política grega

El resultat electoral va posar fi al bipartidisme vigent a Grècia des del final de la Dictadura dels Coronels, el 1974. "Nosaltres teníem una classe mitjana molt nombrosa (botiguers, artesans, professors, metges, professionals) que en aquests dos anys literalment s'ha enfonsat amb l'austeritat. Aquest ha estat el vot de càstig als dos grans partits, i sobretot al Pasok", apuntava des d'Atenes Valia Aranitou, professora de la Universitat de Creta. El resultat va ser un Parlament fragmentat en 7 partits i sense majories clares. Evànguelos Venizelos, líder del Pasok, va dir ahir al president que té un acord amb Nova Democràcia i Esquerra Democràtica per formar govern. Les tres formacions tindrien majoria parlamentària, però Esquerra Democràtica no vol un acord sense la complicitat de Syriza, l'esquerra alternativa que va quedar en segon lloc als comicis. El responsable de relacions europees d'aquesta formació, Yiannis Bournous, explicava ahir a l'ARA que no pensen canviar de posició: "Estem en contra de la política catastròfica de l'austeritat i hem plantejat una alternativa clara. Si no la volen acceptar, que assumeixin la seva responsabilitat davant el poble grec i formin el govern per al qual tenen majoria".

Què passarà si s'han de repetir les eleccions?

Les noves majories qüestionen l'aplicació del paquet d'austeritat

L'escenari de repetició de les eleccions és de clara polarització: d'una banda, l'esquerra encapçalada per Syriza (favorita a les enquestes, amb el 28% de vots, onze punts més que la setmana passada), que reivindica el no a l'austeritat; de l'altra, el front pro memoràndum, partidari de mantenir els compromisos del pla de rescat, encara que sigui amb alguns ajustos. "El resultat és imprevisible, però la gent està orgullosa d'haver dit no , i ara ha perdut la por, perquè ha vist que Nova Democràcia i el Pasok s'han enfonsat i el país no", explica l'analista polític Andreas Kalyvas.

Si guanya Syriza, deixarà de pagar el deute?

La formació reclama continuar dins l'euro i renegociar els acords

La majoria de grecs, segons les enquestes, asseguren que volen mantenir-se dins l'euro. Syriza ha declarat per activa i per passiva que vol continuar dins l'eurozona, però sense retallades draconianes. La formació ha proposat la creació d'un comitè d'auditoria pública per "investigar el deute il·legítim", i reclama una "moratòria" en el pagament del deute mentre la situació econòmica del país no millori.

És possible expulsar Grècia de l'euro?

Els bancs centrals aposten per l'abandonament d'Atenes

El Tractat de Maastricht no preveu la possibilitat que un país sigui expulsat de l'eurozona, sinó que ha de ser una decisió sobirana. El cap del banc central alemany, Jens Weidmann, va declarar ahir: "Si Atenes no manté la seva paraula, serà una decisió democràtica, i tindrà com a conseqüència que es tallaran tots els ajuts". Sense les injeccions de capital, Grècia es veurà abocada a la bancarrota. Pen Jahnson, sotscap del banc central de Suècia, va dir divendres que la sortida de Grècia de l'euro seria una procés "indolor i sense complicacions" per a la resta de socis. El seu homòleg irlandès va assegurar que "tècnicament es pot expulsar Grècia de l'euro, perquè encara que això no es preveia als tractats, en la realitat poden passar coses que els tractats mai havien imaginat".

Hi ha risc d'un efecte contagi?

Xipre, Portugal, Irlanda, Espanya i Itàlia, al punt de mira

El fet que Europa no pogués resoldre la crisi del deute d'un país que no supera el 2% del PIB enfonsaria la credibilitat de l'euro. "Els mercats començarien a especular sobre qui pot ser el següent i la ciutadania dels països en dificultats, també", apuntava Zsolt Darvas, investigador de Bruegel, un think tank especialitzat en l'economia europea.

stats