EL FUTUR DEL REGNE UNIT
Internacional 31/01/2013

"¿Escòcia hauria de ser un país independent?"

Escòcia ja té la pregunta oficial per al referèndum d'independència de la tardor del 2014. Londres va obligar ahir a canviar la proposta inicial d'Edimburg per fer-la "més neutra" i més directa.

Daniel Postico
3 min
SENSE DECLARACIONS  Els líders d'Escòcia, Alex Salmond, i del Quebec, Pauline Marois, es van reunir dimarts discretament a Edimburg.

LONDRESLa Comissió Electoral britànica va fixar ahir la pregunta del referèndum d'independència d'Escòcia de l'any que ve en un informe amb què va pavimentar el terreny per a la campanya. La pregunta que finalment es farà als escocesos és: "¿Escòcia hauria de ser un país independent? Sí/No". La nova fórmula modifica la proposta anterior del Partit Nacional Escocès (SNP) -"¿Esteu d'acord que Escòcia hauria de ser un país independent?"- per considerar que incitava a respondre que sí.

"L'expressió «esteu d'acord» podrien encoratjar potencialment la gent a votar , i s'haurien de substituir per un redactat més neutral", justificava la comissió en el dictamen. Segons l'òrgan britànic de supervisió de processos electorals, les proves i les anàlisis que han fet conclouen que "la gent entén clarament que un «país independent» vol dir ser un estat separat del Regne Unit".

El límit del finançament electoral

La Comissió també fixa els límits de finançament de la campanya electoral: 1,7 milions d'euros per a la campanya del sí i la mateixa quantitat per al no. Limita també les despeses de cada partit segons la seva representació parlamentària. Qui més podrà gastar és l'SNP. McCormick va aclarir: "Hem incrementat els límits de despesa [per sobre del que demanaven els partits] per garantir que els ciutadans puguin rebre tota la informació a favor i en contra de la independència i tinguin clar què pot passar en cada escenari". L'objectiu és "encoratjar la transparència de la campanya".

Els dos bàndols, tant els independentistes com els unionistes, han acceptat de bon grat totes les recomanacions de la comissió independent. La vice primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, va declarar que està "encantada amb les conclusions de la comissió respecte a la pregunta", malgrat que la proposta del seu partit "era clara, simple i senzilla". I va afegir que també veu bé "l'increment dels límits de finançament de la campanya i la resta de propostes perquè preparen el terreny perquè el debat sigui just i equilibrat". Vistiplau també del ministre britànic per a Escòcia, Michael Moore, i de les dues plataformes, la del sí i la del no (que inclouen partits polítics i moviments socials), que es preparen per a la campanya.

A més, tant Londres com Edimburg hauran de posar-se d'acord i negociar què passarà tant si Escòcia se separa com si es manté dins de la unió britànica. La comissió vol que s'enumerin tots els escenaris, un a un, en un document comú firmat, i les dues parts s'hauran de cenyir al seu contingut a l'hora de fer campanya pel sí o pel no. Una campanya que, segons s'estipula, s'haurà de celebrar durant les setze setmanes prèvies al dia de la consulta, que podria ser a finals d'octubre del 2014.

El punt de discrepància

Precisament és la negociació de què passarà l'endemà la principal preocupació dels nacionalistes escocesos. Segons va explicar a l'ARA Xavier Solano, assessor de l'SNP al Parlament de Westminster, "aquest és l'únic punt negatiu perquè el govern britànic no està disposat a negociar els termes del que passarà si guanya el sí, a diferència d'Alex Salmond, que ha mostrat la seva predisposició a negociar els escenaris d'una victòria del no". En la sessió parlamentària d'ahir als Comuns, el diputat de l'SNP Angus Robertson va formular aquesta qüestió al primer ministre britànic David Cameron. "No negociarem la independència abans del referèndum", va contestar taxatiu Cameron.

"La Comissió Electoral considera que negociar tant els termes del sí com del no és imprescindible per ser clars amb els ciutadans", afegeix Xavier Solano. Dins d'aquests escenaris hi hauria d'entrar la permanència o no d'Escòcia a la Unió Europea, un dels aspectes que es preveuen més decisius per al resultat de la consulta.

El mirall trencat del Quebec

El pas següent, un cop fet el traspàs de poders de Londres a Edimburg per definir la llei del referèndum, serà aprovar-la al Parlament de Holyrood, on els nacionalistes d'Alex Salmond tenen la majoria.

A la seu d'aquest Parlament es van reunir dimarts, per primera vegada, Alex Salmond i la primera ministra quebequesa, Pauline Marois, en una discreta trobada sense flaixos de càmeres. Els dos líders independentistes tenen una agenda política ben diferent en aquests moments i, més enllà de la fotografia d'una encaixada de mans, no hi va haver roda de premsa conjunta. Els nacionalistes quebequesos han perdut dos referèndums històrics i Marois descarta convocar-ne un de nou.

stats