Escòcia adverteix que podria vetar el Brexit
Edimburg ja es prepara per a una llarga batalla que eviti l’expulsió del club europeu
LondresEl Parlament de Holyrood podria vetar la sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE) com a resposta al vot contrari al Brexit registrat als 32 districtes electorals d’Escòcia. Així de contundent es va mostrar ahir la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, en una entrevista a la BBC. Aquesta possibilitat aprofundiria encara més el que ja és una crisi política sense precedents en la història recent de la política britànica, arran del resultat del referèndum de dijous.
“Per descomptat que si el Parlament escocès jutja això [la sortida del Regne Unit de la UE] sobre la base que és millor per a Escòcia no votarem res que no sigui en interès d’Escòcia. [La possibilitat] estarà damunt de la taula”, va dir Sturgeon. Al mateix temps, en una altra intervenció en un programa per a tota la Gran Bretanya, la primera ministra va advertir de les “serioses” conseqüències que tindria que el futur premier britànic s’oposés a la celebració d’un nou referèndum d’independència si així ho aprova el Parlament d’Edimburg.
El precedent jurídic
La possibilitat que el Parlament escocès pogués bloquejar el Brexit es fonamentaria en el dictamen que David Edwards, exmembre del Tribunal de Justícia de la UE, va donar a la Cambra dels Lords, recollida en un informe publicat el 4 de maig. D’acord amb l’aportació d’Edwards, en tant que l’extinció de l’aplicació de la legislació comunitària a Escòcia suposaria una modificació de l’article 29 de la Scotland Billdel 1998, Edwards “creu que s’hauria de requerir el consentiment del Parlament escocès”.
La legislació de la devolució de poders a Gal·les i Irlanda del Nord també inclou l’articulat necessari per adaptar-se a la legislació que emana de Brussel·les. Per tant, i encara que els lords no van recollir altres evidències, expressaven a l’informe que no tenen “cap raó per creure que el requisit d’autorització legislativa per a la seva derogació no s’aplicaria a totes les nacions descentralitzades”. Ras i curt, si aquest dictamen no fos contestat per d’altres, tant l’assemblea de Gal·les com la d’Irlanda del Nord també podrien, en teoria, vetar la retirada de la UE del Regne Unit. De fet, a Gal·les la majoria va ser partidària del Brexit, però no a Irlanda del Nord.
Políticament, però, el que apuntava Nicola Sturgeon és una jugada molt arriscada. I preguntada sobre les possibles reaccions de la població d’Anglaterra -que majoritàriament va dir que sí al Brexit- a una iniciativa com la insinuada , Sturgeon va respondre amb la mateixa lògica: “Puc entendre-ho, però podria ser similar a la fúria de moltes persones a Escòcia en aquests moments, quan s’enfronten a la perspectiva de ser arrossegades fora de la UE en contra de la seva voluntat”. Els pròxims dies i setmanes l’apel·lació a tota mena d’informes i contrainformes serà la manera en què uns i altres prendran posicions davant l’actual batalla entre Edimburg i Londres, un cop a la capital britànica hi hagi un govern disposat a fer efectiu el Brexit.
