“Em podré morir quan s’aixequi l’embargament a Cuba”

L’HavanaFa dos dijous, a les dues de la tarda, un carter d’entrega especial va trucar a casa d’Ileana Rosa Yarza Paneque al barri havà d’El Vedado. A l’esquerra del sobre groc hi deia “The White House”. Era la primera carta en 48 anys que un nord-americà enviava a Cuba després de la restauració del correu postal entre els dos països, una de les primeres mesures fruit del desgel iniciat fa 18 mesos. El remitent era el president nord-americà, Barack Obama, que havia respost a la cinquena carta que li havia adreçat la Ileana, de 76 anys. Des d’aleshores ha rebut més de 50 periodistes a casa seva, tot i que la seva intenció no és ser “famosa”.

“Li vaig escriure diverses vegades d’ençà que es va presentar a les eleccions fa vuit anys. Això no significa que jo sigui proianqui, perquè no vull ser altra cosa que cubana i caribenya. Simplement m’agrada perquè és culte, agradable, simpàtic i negre”, assegura l’àvia, blanca amb cabells rossos, mentre mira el discurs d’Obama a l’Havana, retransmès per la televisió estatal.

“Tenim moltes diferències, però amb aquesta visita queda clar que l’embargament s’aixecarà aviat. Llavors jo ja em puc morir”, comenta la Ileana sobre un “vergonyós bloqueig” nord-americà que ha fet “passar penúries a l’illa”. L’àvia recorda quan la seva mare “feia cues de quatre hores per recollir menjar” durant les èpoques de desaprovisionament, o quan el seu marit s’enfadava perquè no podia comprar recanvis per al cotxe.

La Ileana va escriure en la seva carta, quan va assabentar-se de la visita d’Obama, que aquella era la segona millor decisió del president, després de la d’admetre que “l’embargament de més de mig segle a aquesta petita illa preciosa, persistent i resistent no ha funcionat”. Així ho va assumir de nou en el seu discurs a la capital cubana. “Els cubans s’han mantingut dempeus”, reconeixia Obama, i no han perdut l’esperança, la mateixa que ara dipositen en el president nord-americà per posar fi al bloqueig. Als carrers treballaven aquests dies desenes d’obrers per treure els arbres i la decoració que hi havia col·locada per fer més bonica la foto d’Obama. Els cèntrics carrers de La Habana Vieja recuperen aquest cap de setmana els seus edificis escostronats. Els cubans es queden a l’illa amb el desig, com la Ileana, que la promesa d’Obama d’aixecar el bloqueig sigui una realitat aviat. “Tot i que amb les eleccions als EUA -aquest novembre- això es complica”, afirma amb neguit.

Desig de llibertat i obertura

Quan Obama pronuncia: “Creu en el poble cubà”, la dona respon: “Jo també crec en tu, el meu cor no s’ha equivocat” al saló de la seva luxosa casa, i esclata amb un somriure tant quan exposa els llastres del règim castrista com els errors de la democràcia als EUA. Per a ella, que en el triomf de la Revolució del 1959 complia dinou anys, “cap esdeveniment passa per casualitat: no podíem viure sota aquella dictadura [de Fulgencio Batista, els anys 40 i 50]”. “Els policies colpejaven a qui volien pels carrers; quan van arribar els guerrillers, tothom els va rebre amb els braços oberts. No érem revolucionaris, però sí que crèiem molt en Fidel Castro”. Des de llavors, el poble cubà ha sigut “valent” i per això no vol cap interferència de l’exterior, però sí “obrir-se”. Amb aquesta esperança viuen molts cubans, com també la Ileana, que espera prendre el cafè que li va demanar a Obama en la seva última carta i fer-li una “abraçada trencaossos”.

Amb les víctimes de la dictadura argentina

Els Estats Units han d’“examinar” el seu propi passat, ja que a vegades han “trigat a parlar a favor dels drets humans, i aquest va ser el cas aquí, a l’Argentina”, va assegurar ahir el president nord-americà, Barack Obama. En una compareixença a Buenos Aires al costat del president argentí, Mauricio Macri, Obama va lloar la “tenacitat” dels familiars de les víctimes de la dictadura, de qui va dir que no s’havien “rendit” en la lluita per la justícia dels morts i dels desapareguts.