THE NEW YORK TIMES / EL CAIRE"Bon dia! A qui votaràs?" Aquesta és la nova salutació habitual a Egipte, explica l'enginyer Xafiq Abdel Khaleq, de 50 anys, mentre juga a escacs en un dels cafès d'un dels barris obrers del Caire. "No hi ha ningú que no parli de política", afegeix movent una peça. "Però ningú sap res!", replica el seu adversari, Hussein Zaied, de 53 anys, mentre fa un escac i mat.
La primera volta de les presidencials a Egipte, que comença avui i acabarà demà, ha sacsejat la societat egípcia, que viu una autèntica febre electoral. La combinació de novetat, apostes altes, suspens i confusió ha infectat Egipte, en un ambient que de bon tros supera la histèria de la final d'un Mundial de futbol.
Uns resultats incerts
No hi ha cap sondeig de confiança que pugui guiar els egipcis en aquest desconcert. Com tampoc hi ha cap Constitució permanent que estableixi els deures i els poders del nou president. Però hi ha la convicció estesa que qui guanyi les eleccions jugarà un rol principal a dibuixar el rumb d'Egipte dels pròxims anys.
Així que mentre passeges per les terrasses dels cafès cairotes els noms dels candidats no paren de ressonar entre les taules i els clients discuteixen quin és el seu favorit dels cinc que tenen més suport. La resposta de les urnes la sabran a finals de setmana, però el més probable és que s'hagi de fer una segona volta, convocada per al 16 i 17 de juny.
Dos dels rivals són islamistes, un més liberal i l'altre més conservador. Dos més van formar part del règim de Hosni Mubàrak, tombat durant la revolta de fa quinze mesos. I un altre és una veu d'un passat més llunyà: Hamdeen Sabahi, un poeta convertit en populista que fa campanya en nom del líder de la revolució egípcia del 1952, la del president Gabal Abdel Nasser.
Fins i tot en una botiga de mòbils, un dependent pregunta a cada client la seva elecció, explica Xadi Hamid, investigador al Brookings Doha Center. "La gent està obsessessionada -agrega-. Tot indica que als egipcis els agrada votar!"
Els simpatitzants entusiastes pengen a internet cançons amateurs i vídeos sobre els seus candidats amb ritmes enganxosos. "Ahmed Xafik, ets molt dur, t'estimem molt", diu una de les lletres a favor de l'ex primer ministre de Mubàrak. Un fan d'Abdel Fotuh, el candidat islamista liberal, eleva la seva independència: "No és britànic, tampoc nord-americà o iranià, Abul Fotuh!" L'estil més formal i menys enganxós és el del candidat dels Germans Musulamans, Mohammed el-Mursi. Una lletra declara: "Ell va venir amb els herois, els experts i els científics!"
La majoria d'egipcis es prenen amb entusiasme aquesta cita a les urnes perquè consideren que les anteriors parlamentàries van ser un test dèbil, ja que la junta militar del mariscal Tantaui seguia controlant el país. Ara veuen una espurna de canvi.
"Tinc por que no ens agradi la resposta que la democràcia ens dóna", explica Wassem Rub, un clergue copte conscient que la votació determinarà el futur de la religió i l'exèrcit. D'altres destaquen la importància de l'esdeveniment. "Tant se val qui guanyi, es tracta d'un canvi positiu", diu Alaa el-Xurafa, un botiguer al districte de Nasr. "Aquesta gent està competint per ser escollida per la voluntat de la gent!"
