29/06/2017

Dündar i la lluita pel periodisme turc

3 min

Turquia és “la principal presó del món per als periodistes”, explicava ahir Can Dündar a Barcelona. Ho diu un home que es declara, per sobre de tot, optimista; que ha passat per una d’aquestes presons -per haver publicat la implicació dels serveis d’intel·ligència turcs en l’enviament d’armes a Síria-, que viu un exili forçós a Alemanya i a qui li han segrestat la família perquè quan la seva dona va intentar sortir de Turquia per reunir-se amb ell, la policia li va prendre el passaport a la frontera i el va estripar davant seu. A aquest antic editor en cap del Cumhuriyet,l’intent de cop d’estat de l’any passat el va enxampar fora del seu país i ja no hi ha pogut tornar.

Però Dündar no és un home abatut. És tot humanitat. Manté el somriure i la denúncia. Ahir, quan va recollir el premi Ernest Udina a la trajectòria europeista que atorga l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya, Dündar es va afanyar a dir que aquest premi no era només per a ell: “Jo els represento a tots”. La causa de Dündar és una causa compartida també pel seu fill, Ege, que, en vídeo des del Regne Unit, va parlar de la “solidaritat transnacional” que el seu pare desperta arreu perquè a tot el món “hi ha defensors de la veritat”. És la causa de la llibertat d’expressió i la de les esperances de canvi.

“Per a mi, va ser un honor compartir presó amb ell -escriu Erdem Gül, company seu al diari i a la cel·la del bloc A1 del centre penitenciari de Silivri-. Em va fer sentir més fort”. Turquia té prop de 160 periodistes empresonats i, des de l’intent de cop d’estat d’ara fa un any, s’han arribat a clausurar fins a 185 mitjans de comunicació turcs, segons va denunciar l’International Press Institute. “Si tens sort vas a la presó, si no, ets assassinat”, advertia Dündar. El gran problema és “l’autocensura” perquè “quan detens un periodista en pots estar silenciant molts d’altres”.

Però Europa se n’ha desentès. “És trist veure que els governs europeus en lloc de defensar els seus principis, han preferit posar-se en mans del president turc, Recep Tayyip Erdogan, només perquè els garanteixi el control de les fronteres”, es lamentava Dündar a la seu de les institucions comunitàries a Barcelona.

El periodista va demanar més implicació per ajudar tanta gent que s’ha vist obligada a agafar la porta de l’exili mentre Erdogan enduria la repressió política i intel·lectual com a resposta a la pèrdua de control intern sobre una part del seu país. L’oposició comença a organitzar-se altre cop.

El referèndum constitucional celebrat a l’abril que va reforçar els poders presidencials també va dibuixar un Erdogan debilitat a les grans zones urbanes del país. L’aspirant a “sultà” del món àrab s’està quedant sol: problemes amb Rússia, els Estats Units, l’Estat Islàmic i amb la minoria dels kurds, i ara, a més, es veu econòmicament depenent de Qatar.

“Una Turquia sense Europa es convertirà en un país aïllat, antioccidental, totalitari; però una Europa sense Turquia es convertirà en un continent monocromàtic, insular i inefectiu”, escriu Dündar al seu últim llibre We are arrested. “Si ets periodista i tens paper i bolígraf, la presó és una mica més suportable”, explicava ahir Dündar, optimista fins al final.

stats