Publicitat
Publicitat

ESTRATÈGIES DE LA 'TROICA'

Gran part de l'ajuda per a Atenes torna directament als prestadors sense passar per les arques públiques

Dos terços del rescat grec són per pagar el deute

Mentre la seva permanència a l'euro està a la corda fluixa, Grècia continua rebent milers de milions d'euros de la troica, que supervisa el seu pla de rescat.

No obstant, la pràctica totalitat d'aquests diners no serveixen perquè el govern grec pagui els serveis públics: el líquid retorna directament a les butxaques de la troica .

El rescat europeu de 130.000 milions d'euros que suposadament ha de permetre que Grècia guanyi temps només ajuda a tornar el deute, mentre l'economia continua ofegada.

Tot i que això sembla tenir poc sentit econòmicament, té una certa lògica en la política de les finances de l'eurozona. Després de tot, els diners dispensats per la troica -el Banc Central Europeu, el Fons Monetari Internacional i la Comissió Europea- provenen de contribuents europeus, molts dels quals temen per la confusió política que envolta Atenes i ennuvola l'eurozona.

Al mateix temps que es paguen a ells mateixos, els membres de la troica també retenen altres fons destinats a mantenir el govern grec en marxa.

La setmana passada, l'oficina d'Atenes que rastreja els ingressos va afirmar que Grècia podria quedar-se sense diners al juliol. Si això passa, el país deixaria de pagar els seus deutes -excepte els que deuen a la troica- . "Grècia no deixarà de pagar a la troica perquè la troica es paga a ella mateixa", va dir Thomas Mayer, assessor principal a Frankfurt del Deutsche Bank.

Préstecs circulars

En un elaborat sistema de pagament que va començar després de les eleccions del 6 de maig -les eleccions que van fer caure el govern d'Atenes- i que està destinat a assegurar que els grecs no toquin els diners en efectiu, els tres grans creditors envien el total del rescat a un compte de dipòsit a Grècia.

Allà els diners reposen durant dos o tres dies, abans que la major part retornin a la troica en forma d'interessos sobre els bons grecs que Europa va acceptar sota els termes de l'acord de rescat del febrer.

Dues terceres parts del deute grec, 185.000 milions d'euros, són ara propietat d'algun dels tres membres de la troica , segons les estimacions del banc d'inversió UBS.

En concret, segons Thomas Mayer, el BCE està impacient perquè li retornin els diners. Per ajudar a calmar els volàtils mercats financers, el BCE va comprar milions d'euros en bons grecs, que vencen mensualment. "Per això volen que se'ls pagui cada mes", diu Mayer. "El BCE va comprar a un preu alt i ara insisteix que se li pagui totalment".

Persones pròximes a la situació afirmen que la troica intenta posar pressió econòmica a Grècia per fer el possible per cobrar els impostos sobre els ingressos, en una economia grega cada vegada més devastada.

La directora general de l'FMI, Christine Lagarde, va provocar un escàndol quan en una entrevista a The Guardian divendres va renyar els grecs per no pagar impostos.

Un assessor del govern grec que es vol mantenir en l'anonimat per no fer enfadar els prestadors europeus va afirmar sobre la troica : "Es van assegurar que la despesa interna es mantingués prou baixa per obligar Grècia a augmentar dràsticament els seus propis ingressos".

Un país no és una empresa

A primera vista la situació sembla absurda. Les autoritats europees estan fent préstecs a Grècia perquè pugui retornar-los els diners que li havien prestat.

"Envies els diners, ho anomenes préstec , els recuperes i del guany en dius taxa d'interès ", va dir Stephane Deo, cap global d'assignació d'actius a Londres d'UBS. Deo afirma que aquests arranjaments són comuns en situacions en què els governs corren el perill de no pagar el seu deute.

Això és perquè els governs no s'arruïnen de la mateixa manera que les empreses: els creditors no poden tancar-los i vendre els actius per recuperar una part dels seus diners. Així doncs, els creditors tenen un incentiu per assegurar que els governs en perill continuïn pagant els deutes, encara que això impliqui prestar-los més diners.

Des del maig del 2010, Grècia ha rebut uns 143.000 milions d'euros de contribuents europeus per reflotar el país i evitar una crisi més gran, que podria amenaçar tota la unió monetària. Dues terceres parts d'aquesta quantitat s'han esvaït per pagar als propietaris de bons i a la troica .

Només un terç dels diners s'han destinat a finançar operacions del govern, i només una petita part es destinen a invertir en projectes per estimular una economia anèmica.

Aquest sistema de préstecs circulars es basa en la gestió de riscos. Després de tot, aquest any Grècia ha negociat un acord sobre el deute en el qual els bancs que havien comprat els seus bons només van recuperar la meitat dels diners invertits.

La troica es vol assegurar que la situació no es repeteix amb els seus membres i contribuents. Segons alguns funcionaris europeus, també hi pesa l'historial de les finances gregues, incloent-hi la manipulació del pressupost hel·lè per poder entrar a la zona euro el 2001 i la corrupció governamental des d'aquell moment.