Publicitat
Publicitat

EL CASTRISME A DEBAT

Dissidents cubans surten al món sense un missatge unitari

La reforma de la llei migratòria els ha obert la porta a viatjar per denunciar el règim

Berta Soler, portaveu de les Damas de Blanco, ho té clar, i així ho expressava dijous a Madrid en conversa amb aquest diari: "El govern cubà és hàbil, però en aquest cas tenia dues opcions, i les dues eren dolentes, o ens deixava sortir o continuaria la pressió perquè ho fessin". Com si es tractés de l'impacte d'un meteorit, veus de l'oposició cubana fan sentir les seves demandes per diferents països des del 14 de gener. Aquell dia va entrar en vigor una reforma migratòria que concedeix als cubans la possibilitat de sortir del país sense el permís del govern, encara que aquest es reservi el dret de facilitar el passaport per raons "d'interès nacional", entre d'altres.

La periodista Yoani Sánchez, autora del blog Generación Y i una de les noves personalitats opositores amb més projecció mediàtica, està fent una gira de 80 dies que l'ha duta pel Brasil, Espanya, Polònia, Mèxic i actualment als Estats Units, on ha visitat aquesta setmana la Casa Blanca, el Senat nord-americà i l'ONU. Allà ha fet una petició a favor de la fi de l'embargament dels Estats Units a l'illa, sempre que el règim de l'Havana compleixi algunes condicions pel que fa a les llibertats i als drets humans i ha reclamat que es reconegui que Cuba és una dictadura.

La bloguera justifica aquesta posició perquè considera que l'embargament és l'excusa eterna darrere la qual el règim ha amagat sempre totes les ineficiències del sistema comunista. Aquestes declaracions generen desacord en l'exili i fins i tot dins de la mateixa oposició, ja que n'hi ha que creuen que facilitar l'entrada de recursos a Cuba suposa fer més fort el règim i engreixar l'aparell repressiu.

La controvèrsia arriba a tal punt que, a pocs dies de l'arribada de Yoani Sánchez a Miami, l'1 d'abril, la comunitat cubana a la ciutat està immersa en una polèmica entre els que li donen suport i els que, en canvi, la prenen per una dissident tova fins a l'extrem d'acusar-la d'estar conxorxada amb el règim castrista, una crítica que xoca, d'altra banda, amb la versió del castrisme, que l'acusa al seu torn de ser una agent que treballa al servei de la CIA.

Més repressió

Tot i que les coses es mouen, la dissidència no veu grans canvis dins de l'illa, on la repressió, segons denuncien, augmenta. Berta Soler assegura que una nova estratègia del règim en aquest sentit és empresonar parelles de dissidents per deixar desemparats els fills i fer que, un cop surtin de la presó, abandonin la lluita. En aquesta situació està ara la Dama de Blanco Sonia Garro i el seu marit, que han complert un any de presó sense que s'hagi celebrat el judici.

Soler, d'origen humil, va ser la mà dreta de Laura Pollán, fins al moment de la seva mort el 2011, en estranyes circumstàncies. Si ara ha pogut sortir de l'illa, assegura, és perquè el règim pensa "que la negra farà el ridícul i que la meva absència servirà per dissoldre les Damas de Blanco, però s'equivoquen, ho he deixat tot ben lligat".

Berta Soler representa un tipus d'oposició vertical contra el règim, un estil diferent del de la bloguera Yoani Sánchez. En aquesta sortida d'opositors a l'estranger es manifesta encara una tercera línia d'oposició el règim, la que representa la filla del dissident Oswaldo Payá. Rosa María Payá, de 24 anys, protagonitza una intensa gira aquestes setmanes per diferents països europeus buscant suports per tal que s'obri una investigació internacional que aclareixi les circumstàncies de la mort del seu pare. La filla del dissident també defensa la celebració d'un referèndum que doni pas a un procés de democratització.