Publicitat
Publicitat

GUERRA PER L'OPINIÓ PÚBLICA

Una munió de canals de notícies finançats per governs lluiten per imposar la seva visió a l'estranger

Diplomàcia per satèl·lit

Els Estats Units van entrar fa anys en una guerra que encara dura. I l'estan perdent. Washington està sent derrotada en un camp de batalla mediàtic controlat per una munió de canals d'informació per satèl·lit. Així ho va alertar la secretària d'Estat nord-americana, Hillary Clinton, el 2011.

"Estem perdent una guerra informativa. Durant la Guerra Freda vam fer una bona feina enviant el missatge dels Estats Units a l'estranger, però quan va caure el Mur de Berlín vam deixar-ho córrer. I ara n'estem pagant un preu molt alt. Al Jazeera ens està guanyant, els xinesos han obert un canal d'informació en anglès i els russos també". Amb aquestes paraules, Clinton va sintetitzar fa dos anys la metamorfosi del panorama mediàtic internacional, en què l'hegemonia dels canals d'informació per satèl·lit anglosaxons -principalment la britànica BBC i la nord-americana CNN- perd territori davant el naixement de cadenes finançades per altres governs que volen emetre 24 hores al dia la seva visió del món.

Trencar l'hegemonia occidental

"La majoria d'aquestes noves veus diuen que el seu objectiu és donar un punt de vista alternatiu en un discurs que durant molt de temps ha estat dominat pels Estats Units, el Regne Unit i altres països occidentals", explica Nathanael Massey, investigador de la Facultat de Periodisme de la Universitat de Colúmbia.

Tant els analistes com els editors dels mitjans de comunicació més prestigiosos coincideixen que el canal anglès d'Al Jazeera és el principal competidor de la CNN i la BBC, però molts altres països també intenten arrabassar-los l'hegemonia. Com diu Rome Hartman, productor executiu de la BBC World News, "tota nació que tingui l'ambició de jugar un paper global vol tenir una veu global".

Al Jazeera English

"La creació el 2006 del canal en anglès de la qatariana Al-Jazira va ajudar -encara que sigui en part- a canviar la imatge de la cadena, que va passar de ser vista com un instrument d'Al-Qaida hostil amb els Estats Units a ser considerada un canal de notícies professional", opina Stanley Reed, veterà periodista del New York Times expert en el Pròxim Orient.

La cobertura de les revolucions àrabs ha valgut a la cadena prestigiosos premis periodístics internacionals, en gran part gràcies a la potent xarxa de corresponsals locals de parla anglesa que té a la regió i en països que difícilment són coberts per altres mitjans. Aquesta és, precisament, la missió de la cadena: "Donar veu als que no entenen".

Però quan es tracta d'informar sobre el país que finança l'emissora, Qatar, és Al Jazeera la que emmudeix, segons Ceylan Yeginsu, doctora en periodisme per Colúmbia. "Tot i això -diu-, no és comparable a l'evident deriva propagandística d'altres cadenes per satèl·lit".

CCTV

"Els líders comunistes xinesos es veuen immersos en una guerra global per influir en l'opinió pública", explica David Bandurski, editor del China Media Project, una organització independent que segueix des de Pequín els mitjans del país. "S'han obsessionat a trobar nous mètodes atractius, amb l'ajuda de la tecnologia, per obtenir la seva part del pastís de la influència global", detalla Bandurski a la pàgina web de la seva organització.

Amb aquesta missió van llançar el 2004 CCTV, que, segons el Partit Comunista, arriba a cent països. "La qualitat tècnica del canal és pèssima: dos bustos parlants llegeixen amb veu monòtona notícies interminables amb una estampa clara de la censura governamental", detalla Nathanael Massey, l'investigador de Colúmbia. "La mà del govern es pot veure clarament en el que no es mostra, en l'omissió de continguts que podrien contradir o criticar el Partit Comunista", explica l'analista, que resumeix el missatge de la cadena així: "Els líders estan ocupats, els xinesos estan molt contents, la resta del món és un caos".

Russia Today

"Russia Today és plenament conscient que hi ha una guerra mediàtica global. I està armada i preparada per lluitar. El seu lema és Fes més preguntes , però està clar qui dóna les respostes: el Kremlin", així de contundent és Linette Lopez, experta en periodisme internacional que ha seguit de prop el fenomen de Russia Today (RT).

Els editors d'aquest canal creat el 2005 es reuneixen setmanalment amb el departament de premsa del Kremlin. "La qualitat de la producció de RT no pot amagar la falta de credibilitat del seu periodisme, especialment en un moment en el qual els ciutadans critiquen obertament el Kremlin a internet. El que més retrata el canal és el que expliquen de l'elit que lidera el país. Encara veuen enemics a tot arreu, i són hipersensibles sobre el paper que Moscou ha de tenir en la comunitat internacional", remata Lopez mentre descriu una escena digna de la Guerra Freda.

Hispan TV

La jove branca hispanoparlant de la corporació d'emissores públiques iranianes va néixer el desembre del 2011, i des d'aleshores ha rebut dures crítiques que demanen als proveïdors de TDT a l'estat espanyol que en suspenguin el servei. L'emissió arriba també a Llatinoamèrica per "destapar les armes propagandístiques de l'enemic". Ahir la seva pàgina web destacava dos temes en portada: "L'Iran, tercer país mundial productor de turbines de plantes energètiques" i "Els Estats Units admeten l'alta capacitat de defensa cibernètica de l'Iran".

Telesur

La cadena va néixer com la "televisió alternativa panllatinoamericana" l'any 2005. "Sempre serem independents, neutrals mai", deia aleshores el director de l'emissora. Veneçuela en controla un 70% i la resta el comparteixen l'Argentina, Bolívia, Cuba, l'Equador, Nicaragua i l'Uruguai. "La tesi de Telesur és pro Hugo Chávez, antiamericana i sense la més mínima crítica als governs que la financen", destaca James Painter, de la Universitat d'Oxford.