Internacional 30/06/2016

Dinamarca ja confisca diners i pertinences als refugiats per pagar la seva estada al país

És la primera vegada que la policia danesa aplica aquesta mesura, avalada des del gener per la polèmica 'llei de les joies'

Ara
2 min

BarcelonaDinamarca ha començat a aplicar aquest dijous la polèmica llei que permet confiscar diners i béns a sol·licitants d'asil per finançar la seva estada i els serveis que rebran al país nòrdic. En virtut de la polèmica 'llei de les joies', aprovada al gener, la policia danesa ha requisat 79.600 corones daneses (10.700 euros) a cinc iranians, dos homes i tres dones, d'entre 26 i 35 anys, arrestats dimarts a la nit a l'aeroport de Copenhaguen quan intentaven entrar al país amb documentació falsa. Els detinguts, acusats de falsedat documental, han presentat una sol·licitud d'asil polític, que serà estudiada per la Direcció General d'Estrangeria.

El Parlament danès va aprovar el 26 de gener, amb el suport de forces que sumen tres quarts dels escons, un paquet de mesures sobre política d'asil que inclou la possibilitat de confiscar als refugiats efectiu i pertinences, sempre que valor dels quals superi les 10.000 corones (1.340 euros). El govern liberal en minoria va canviar dues vegades la proposta inicial després de les crítiques rebudes per assegurar-se el suport de la majoria, triplicant el valor mínim dels béns que poden ser requisats i excloent objectes de valor afectiu.

"Els refugiats amb prou feines tenen diners per al bitllet de tren"La 'llei de les joies', com va ser batejada per mitjans danesos, va ser atacada per formacions d'esquerra, associacions d'advocats i ONG, a més de l'ONU, en considerar que estigmatitza els sol·licitants d'asil i pot violar les convencions europees de drets humans. El govern va justificar la pràctica, que fan servir diversos estats federals alemanys i Suïssa, per assegurar la integració en la societat i no posar en risc el sistema de benestar.

La 'llei de les joies' forma part d'un paquet de 34 mesures que inclou, per exemple, augmentar d'un a tres anys el temps d'espera per demanar la reagrupació familiar. Dinamarca, que a començament d'any també va implantar controls fronterers provisionals, va rebre 21.000 sol·licitants d'asil el 2015, un terç més que el 2014 però una xifra inferior a la de la resta de països escandinaus.

stats