Detingut el sospitós de les bombes de Nova York

Nova YorkLa caça del sospitós de col·locar les bombes a Nova York va tenir ahir un ràpid i violent desenllaç. Un tiroteig entre la policia i Ahmad Khan Rahami va acabar amb dos agents ferits -un a l’armilla protectora, l’altre a la mà- i el sospitós també ferit i detingut. Poc després del tiroteig, les televisions nord-americanes ja passaven imatges d’Ahmad Kahn Rahami traslladat en una ambulància. És un jove de 28 anys, de nacionalitat nord-americana i nascut a l’Afganistan.

Era el final d’una ràpida operació de cerca i captura, iniciada quan la policia, a través de les càmeres de vigilància al carrer, va identificar Ahmad Kahn Rahami com la persona que havia col·locat les bombes al centre de Manhattan que van provocar 29 ferits. La policia va emetre una alerta per SMS a milions de residents de la zona avisant de la recerca del sospitós, a qui es qualificava de persona “armada i perillosa”.

Unes hores després, un vianant avisava la policia d’una persona que dormia a la porta d’un bar a Linden, una localitat de Nova Jersey. Els agents van acostar-s’hi i en comprovar la similitud amb el sospitós van intentar detenir-lo. Va ser llavors quan Ahmad Kahn Rahami va treure una arma i es va produir el tiroteig.

La població on se’l va detenir (Linden) és a la vora d’Elisabeth, on resideix la seva família. El seu pare hi té un restaurant, First American Fried Chicken, que ha provocat nombrosos conflictes amb els veïns del barri. L’alcalde de la població va explicar que el pare va obrir el restaurant fa 10 anys i que hi treballava amb els fills. Obre les 24 hores del dia i els veïns s’han queixat repetidament dels sorolls que provoca la clientela, sovint passada la mitjanit.

La detenció d’Ahmad Kahn Rahami permet establir un lligam entre les bombes de Manhattan i les de Nova Jersey. Se’l va identificar amb les càmeres de vigilància dels carrers 23 i 27 de Manhattan, on una bomba va explotar dissabte al vespre i va provocar 29 ferits i un segon artefacte, construït amb una olla a pressió connectada a cables i un detonador, no va explotar. Però Rahani viu a Nova Jersey, prop d’on es van col·locar dos artefactes més, un que va explotar també dissabte però sense provocar víctimes i l’altre, detonat ahir al matí per un robot de la policia.

Fonts de l’FBI han informat que Rahami no és en cap de les seves llistes de vigilància terrorista, però sí que havia viatjat a l’Afganistan, el país on va néixer. L’alcalde de Nova York, Bill de Blasio, diu que “no s’està buscant cap altra persona en aquests moments, però és important que es mantingui la vigilància. Qualsevol persona que vegi un paquet abandonat, que informi immediatament”. Amb Rahami detingut, la investigació se centrarà en si va actuar sol i quina motivació tenia.

Recerca via telèfon

En aquesta operació de cerca del sospitós dels atacs de Manhattan i Nova Jersey s’ha utilitzat el sistema d’alertes d’emergència per telèfon, un operatiu que habitualment es fa servir per a avisos meteorològics o recerca de nens segrestats. Però ahir al matí a primera hora milions de telèfons sonaven a la mateixa hora a Nova York i Nova Jersey, amb un missatge breu i contundent: “Es busca: Ahmad Khan Rahami, home de 28 anys. Mira als mitjans les imatges. Truca al 911 si el veus”. Aquesta fórmula va ser com la policia va fer participar tota la població en la cerca i captura d’Ahmad Khan Rahami.

Les bombes exploten en la campanya electoral

Dissabte mateix, just després que sortissin els primers flaixos informatius de l’explosió a Manhattan, Donald Trump va olorar que aquell era un tema que donaria rèdits a la seva candidatura, i ja es va aventurar a dir: “Una bomba ha explotat a Nova York i ningú no sap exactament què està passant, però estem vivint en temps en què hem de ser molt durs, companys. Hem de ser molt, molt durs”. Trump ha intentar relacionar les bombes amb la política de refugiats del president Barack Obama i de la seva rival electoral, Hillary Clinton. Sap que la por pot ser un dels seus aliats a les urnes. Un dels seus tuits feia l’acusació següent: “Sota el lideratge d’Obama i Clinton, els americans hem viscut més atacs a casa que victòries a l’estranger. És l’hora de canviar el guió”. La resposta de Clinton va ser demanar als nord-americans que no es deixin distreure per la retòrica de Trump. “És un repte seriós -va dir-. Estem ben equipats per afrontar-lo. Podem fer-ho amb una aplicació adequada de la llei, amb bona intel·ligència i d’acord amb els nostres valors”.