Internacional 19/02/2013

Correa: "Res pot parar aquesta revolució"

Mariona Ferrer I Fornells
2 min
L'HOME DE LES CAMISES INDÍGENES
 El president de l'Equador, Rafael Correa, acompanyat de la seva família diumenge en el moment de saber els resultats. Correa, economista i exprofessor universitari format a Bèlgica i als Estats Units, va convertir-se el 2006 en un líder per als moviments indígenes, però en aquestes presidencials i legislatives ha sumat més vots de centre.

Barcelona.Tan bon punt va saber els resultat de les presidencials, Rafael Correa va sortir convençut al balcó i va entonar: "Res ni ningú pot parar aquesta revolució". El continuisme ha estat el principal missatge de campanya del president de l'Equador per a la reelecció, i diumenge va calar fort a les urnes. El lema "Ja tenim president, tenim Rafael" va convertir-se en realitat en el moment en què els equatorians van decidir prolongar quatre anys més el mandat d'aquell exprofessor d'universitat que el 2006 va aconseguir acabar amb la inestabilitat política que governava el país andí des de principis del segle XXI.

"S'ha escollit el confort econòmic", opinava el jurista i catedràtic Jorge Zabala Egas al diari Expreso . L'alt preu del petroli equatorià ha permès una política de subsidis que ha "consolidat un lideratge en el president de la República, atribuint per error aquesta bonança a la gestió d'un govern", agregava Zabala. Si bé urgeix Correa a trobar una alternativa a aquesta font d'ingressos, la falta d'una oposició forta permet al líder andí tenir tranquil·litat fins al 2017, després de superar en sis punts els resultats de les presidencials del 2009. La investidura de Corea serà el 24 de maig.

L'oposició continua enfonsada

Amb un 23% dels vots, l'exbanquer de l'Opus Dei Guillermo Lasso va situar-se en segona posició. "Aquesta nit del 17 de febrer inaugurem l'oposició a l'Equador", va dir el polític neoliberal. Però per Correa el principal cavall de batalla continua sent "la premsa mercantilista, que va prendre partit durant tota la campanya". En les seves primeres declaracions davant la premsa, el líder equatorià va ser contundent en una pugna que ha convertit en l'eix central del seu mandat.

Però per acabar aprovant la controvertida llei de comunicació, que alguns mitjans privats veuen com una amenaça a la pluralitat democràtica, el president equatorià necessita una majoria absoluta a l'Assemblea Nacional que estaria a punt d'acaronar. En el moment de tancar aquesta edició i amb el 71% escrutat, el partit de Correa, Aliança País, tenia gairebé el 57% dels vots de la Cambra. Si bé havia perdut suports a les zones més d'esquerres i de població indígena, el partit oficialista havia pujat a les àrees més de centre, on obtenia habitualment pocs vots.

Els resultats atribueixen a Correa, doncs, més suports que mai. No en va, ahir a Telesur reblava: "Tenim l'opció de canviar el país. Canviar-lo ara, o no canviar-lo mai". Per Mauricio Jaramillo, professor de la Universitat de Rosario, les raons del triomf de Correa són tres. "Primer, la imatge d'apolític que ha creat; segon, la Constitució del 2009, que va permetre-li la materialització d'una promesa de campanya; i tercer, la reducció de la pobresa, el seu actiu més gran. Durant la seva administració va haver-hi una reducció de 10 punts a nivell general i de 7 punts en pobresa extrema", argumentava ahir al diari El Espectador .

La "revolució ciutadana" que va començar el 2007 tindria una data de caducitat, el 2017, quan Correa ja no pugui tornar-se a presentar, com marca la Constitució. Ahir el líder andí va tancar la porta a una reforma de la carta magna per perpetuar-se al poder, però va recordar que la revolució continuarà. "Tots som necessaris però ningú imprescindible", deia sobre això a Telesur després de rebre una felicitació d'Hugo Chávez, que va celebrar la reelecció com "una victòria de les forces bolivarianes d'Amèrica".

stats