Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI ÀFRICA

Charles Taylor, culpable de crims de guerra

L'antic president de Libèria, Charles Taylor, ha estat declarat culpable de crims contra la humanitat durant la guerra civil a Sierra Leone (1996-2002). Taylor era un dels principals acusats del Tribunal Especial per Sierra Leone (TSSL) creat per l'ONU, però el seu judici s'ha celebrat a l'Haia per "motius de seguretat", en lloc de fer-se a Freetown, on han estat jutjats la resta dels acusats per aquest tribunal fet a imatge dels creats expressament per als crims comesos a l'antiga Iugoslàvia, Cambodja i Ruanda.

Taylor no ha estat condemnat pel que va fer a Libèria -on també va ser protagonista d'una guerra desmesurada- sinó per "haver encoratjat a cometre crims" durant la guerra de la veïna Sierra Leone, especialment per part del Front Revolucionari Unit (FRU), un exèrcit de nens soldat a qui Taylor armava a canvi de cobrar-s'ho amb diamants.

La pena que haurà de complir l'antic president de Libèria -pena que purgarà en una presó anglesa-, queda de moment pendent i no serà pública fins al dia 30 de maig. Taylor ha estat declarat culpable d'assassinats massius, violacions i tractes inhumans. El seu judici va començar el 4 de juny del 2007 i no va acabar fins a l'11 de març de l'any passat. Les deliberacions del jurat han durat més d'un any, fet controvertit que el president del tribunal justifica esgrimint la complexitat d'un judici que ha quedat escrit en més de 50.000 pàgines i que ha comptat amb el testimoni de més de 1.500 persones.

El tribunal considera que Taylor és culpable d'haver organitzat una campanya de terror destinada a aconseguir el control de Sierra Leone, i que ho va fer amb la idea d'apropiar-se de l'explotació dels diamants. Les seves tropes haurien lluitat al costat dels rebels del FRU durant la guerra civil en què van morir unes 120.000 persones, una guerra que es va caracteritzar per una gran crueltat i que ha tingut com un dels seus actes més identificadors i simbòlics la mutilació de braços i mans.

Segons el jutge i president del tribunal, Richard Lussick, el paper de Taylor va ser crucial per poder mantenir la maquinària assassina del FRU. "Es van fer decapitacions i els caps s'exposaven als punts de control", ha explicat un dels magistrats mentre enumerava els crims jutjats, entre els quals "les incomptables violacions de nenes i de dones fetes en públic, davant de tothom".

A Monròvia, la capital de Libèria, hi va haver un gran desplegament policial per reprimir possibles aldarulls i el govern va demanar calma a la població al mateix temps que recomanava "resar per la nació i per la pau" (Taylor, per cert, s'ha convertit a la presó en un fervent catòlic).

Interrogants a Libèria

Malgrat l'entusiasme que ha causat aquesta sentència, s'ha de destacar que el procés no ha servit per saber el que va passar també a Libèria, on, encara avui, els protagonistes de les massacres dels anys noranta i principis d'aquest segle no han passat comptes amb el seu poble i alguns segueixen actius en la política. La biografia de Taylor també és controvertida i obre interrogants sobre el context internacional en què es van produir aquestes guerres i els amics o enemics d'aleshores, el cas més discutit dels quals és el paper de la presidenta de Libèria, avui premi Nobel de la pau, que va col·laborar amb Taylor durant la guerra que va començar el Nadal del 1989.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT