ESTATS UNITS
Internacional 17/08/2017

Els Bush, pare i fill, contradiuen Trump i condemnen els neonazis

El Partit Republicà es divideix després que el president dels EUA torni a defensar la ultradreta

Mònica Bernabé
3 min
Manifestants protestant a Nova York contra la posició ambigua de Donald Trump sobre els incidents racistes del cap de setmana.

BarcelonaDos dels pesos pesants del Partit Republicà van parar els peus ahir a Donald Trump. George Bush pare i George Bush fill -presidents del 1989 al 1993, i del 2001 al 2009, respectivament- van emetre un comunicat conjunt que deia: “Els Estats Units han de rebutjar sempre la intolerància racial, l’antisemitisme i l’odi en totes les seves formes”. I afegia: “Tots som creats iguals i dotats pel nostre Creador de drets inalienables”.

Els Bush no mencionaven en el seu escrit ni els neonazis, ni els antiracistes, i encara menys l’actual president nord-americà, però només calia llegir entre línies. El seu comunicat era una galleda d’aigua freda per a Trump, després que dimarts a la nit tornés anar-se’n de la llengua.

En una compareixença davant dels mitjans de comunicació a la seva mítica Torre Trump, a Nova York, el president nord-americà va tornar a posar al mateix plat de la balança neonazis i antiracistes, tal com ja havia fet dissabte. I fins i tot va afirmar: “Hi ha culpa en totes dues bandes. No en tinc cap mena de dubte”. Segons va declarar, els únics que tenien permís per manifestar-se dissabte eren els integrants de la marxa convocada amb el lema “Unir la dreta”, que protestaven per la retirada de l’estàtua del general de l’exèrcit confederat Robert E. Lee.

“George Washington també tenia esclaus. També retirarem les estàtues de George Washington? I les de Thomas Jefferson?”, va preguntar Trump als reporters.

Les paraules del president no van fer cap mena de gràcia al si del seu partit. El president de la Cambra de Representants, Paul Ryan, va replicar: “Hem de ser clars. La supremacia blanca és repulsiva. No pot haver-hi ambigüitat moral”. L’excandidat a la presidència i actual senador per Arizona, John McCain, també va opinar que “no hi ha equivalència moral entre els racistes i la resta d’americans”. I va afegir: “Trump ho hauria de dir”. Jeb Bush, que va ser un dels rivals de Trump a les presidencials, va fer una crida a l’inquilí de la Casa Blanca perquè “uneixi el país”. I molts altres representants del Partit Republicà van expressar també el seu malestar.

No van ser els únics. Un gran nombre d’empresaris han abandonat durant els últims dies els consells assessors que Trump va formar quan va arribar a la Casa Blanca per potenciar l’economia dels Estats Units. Tant és així que el president nord-americà va decidir ahir dissoldre dos d’aquests consells d’assessorament empresarial: el d’indústria i el d’afers estratègics. I ho va fer carregant contra un dels empresaris més exitosos dels EUA: Jeff Bezos, fundador i conseller delegat d’Amazon. El va acusar de fer un gran mal amb les seves tàctiques fiscals i de fer perdre llocs de treball a tot el país.

Les estàtues

de la discòrdia

als Estats Units

L’origen dels fets de dissabte a Charlottesville és l’estàtua de Robert E. Lee, el general de l’exèrcit dels estats confederats del sud -els que eren contraris a l’abolició de l’esclavitud- que va acabar rendint-se a la guerra civil dels Estats Units l’any 1865. Mentre que els supremacistes blancs van concentrar-se a la ciutat per protestar contra la retirada de l’estàtua, els antiracistes reclamaven tirar-la a terra. Com aquesta estàtua confederada, però, n’hi ha almenys 700 més arreu del territori nord-americà. El procés polític per retirar-les avança molt lentament i des del 2016 només sis han desaparegut de l’espai públic. Un grup de manifestants va tombar-ne una dilluns a la ciutat de Durham al·legant que era un símbol de racisme i de l’esclavitud. Els que sostenen que han de seguir sent part del paisatge de les ciutats nord-americanes, però, creuen que aquestes estàtues són un homenatge al passat del país.

stats