Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI D'EUROPA

Brussel·les no pot contra el populisme

Viktor Orbán ja en té una altra de preparada. Si no hi ha canvis d'última hora, demà el Parlament hongarès té previst votar una reforma de la polèmica Constitució del 2011 i Europa, novament, protesta des de la seva afonia política davant un populisme que es reforça cada vegada que etziba un nou cop a Brussel·les. Divendres a la nit, el president de la Comissió Europea, Durão Barroso, va trucar per telèfon a Orbán per intentar-lo convèncer d'endarrerir la votació. Però un primer ministre emborratxat del poder polític que li atorga el control de dos terços del Parlament -a través del seu partit, el Fidesz- no s'atura tan fàcilment.

En la seva deriva autoritària, ara li cal retallar la independència del Tribunal Constitucional, com ja va fer amb el poder judicial, els mitjans de comunicació i el Banc Central hongarès, on acaba de col·locar un dels seus aliats més fidels, partidari d'una política econòmica que provoca esgarrifances a Brussel·les i al Financial Times .

El consell d'Europa, el departament d'Estat nord-americà i les institucions comunitàries han criticat la reforma, i Orbán els retorna el seu mig somriure. A casa, però, milers d'hongaresos es van manifestar ahir a Budapest contra el govern.

¿I què pot fer Brussel·les més enllà de l'enfadós? La Unió Europea té una bomba atòmica que mai s'ha atrevit a utilitzar per por de l'ona expansiva. La legislació europea preveu que si un estat membre viola els principis democràtics de la UE se li pot suspendre el dret a vot durant 6 mesos. Però ¿amb quina legitimitat pot sancionar Brussel·les un govern escollit democràticament a les urnes hongareses? Sobre la taula també hi ha la possibilitat de castigar econòmicament l'estat díscol paralitzant el pagament de fons estructurals. Però tallar els ajuts europeus en aquests moments castigaria tant el govern com els hongaresos, que intenten sobreviure en un país endeutat fins al coll i abocat a rebaixar despesa pública.

Dimecres els ministres d'Afers Estrangers d'Alemanya, Holanda i Finlàndia van demanar a Barroso per carta que trobi la manera de crear "una cultura de respecte per la llei". Són els representants d'aquesta Europa afamada per sancionar els que no respectin les normes.

L'interès dels estats

Un portuguès, Diogo Pinto, secretari general del Moviment Europeu Internacional, que dilluns passat va participar a Barcelona en les jornades del Consell Català del Moviment Europeu, ho va dir ben clar. El problema d'aquesta Unió és de legitimitat. ¿Són els caps d'estat i de govern dels 27 els que representen legítimament l'interès d'Europa? "L'única legitimitat que tenen -deia Pinto- és defensar l'estat que els ha escollit". Ho veiem en cada cimera europea. Ells són allà per defensar el seu estat, i Brussel·les no serà creïble fins que no tingui un govern democràtic escollit a les urnes que parli per ella. Per això els clams de Durão Barroso són tan irrellevants a Budapest.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF