UNIÓ EUROPEA
Internacional 29/06/2017

Brussel·les anuncia retallades pel “forat” que deixarà el Brexit

Londres deixarà d’aportar 12.000 milions anuals als pressupostos

Laia Forès
3 min
Simpatitzants de l’organització Pols d’Europa manifestant-se al centre de Frankfurt per proclamar el seu europeisme davant de l’amenaça del Brexit.

Brussel·lesLa sortida del Regne Unit de la Unió Europea tindrà un impacte negatiu en els pressupostos comunitaris i obligarà els socis a estrènyer-se el cinturó. Londres és un contribuent net a la caixa comuna i quan abandoni el club europeu el 2019 deixarà d’aportar diners al pressupost. Brussel·les va admetre ahir que la UE ingressarà un 16% menys anual (entre 10.000 i 12.000 milions d’euros) quan es produeixi el Brexit.

La conseqüència més immediata, advertia ahir la Comissió Europea, és que s’hauran de fer retallades o s’hauran de buscar noves vies de finançament. “Tindrà un impacte i, per tant, s’hauran de fer algunes retallades o canvis”, va afirmar el comissari de Pressupostos, l’alemany Günther Oettinger. L’alternativa per cobrir el “forat” pressupostari seria augmentar les aportacions que fan actualment els estats membres, una idea que Oettinger va evitar posar sobre la taula en tot moment. Ja hi haurà temps. Ahir tocava advertir sobre les retallades, un avís que no passarà inadvertit a les capitals.

Brussel·les va presentar un document amb les seves idees, reflexions i orientacions per elaborar els nous pressupostos europeus de cara al 2021, tot i que fins a l’any que ve no té previst presentar una proposta concreta. El comissari va deixar clar que és una prioritat que els governs europeus debatin com cobrir el “forat” pressupostari que deixarà el divorci del Regne Unit. “Durant els debats del Brexit haurem de parlar d’una barreja d’estalvi, retallades i nous diners”, va subratllar Günter Oettinger.

Més diners per a defensa

Tot i la caiguda d’ingressos que viurà el club europeu, el comissari de Pressupostos creu que els pròxims comptes comunitaris hauran d’augmentar -en la línia de les noves prioritats polítiques de la UE- la dotació destinada a seguretat i defensa. El nou marc financer tindrà en compte la voluntat dels Vint-i-set (ja sense el Regne Unit) d’impulsar una política de defensa comuna i un reforç de la seguretat a les fronteres per fer front al terrorisme i a la immigració clandestina. És la idea de la nova Europa fortalesa que té l’obsessió de blindar-se per oferir la sensació de seguretat als ciutadans.

Els damnificats pel canvi de rumb de la UE seran els agricultors i les regions. Brussel·les suggereix que les retallades es facin en les partides destinades a dos dels fons més emblemàtics de la UE, dels qual es beneficien milions de ciutadans: l’agricultura i els fons de cohesió. La CE proposa que els estats membres augmentin el cofinançament de les polítiques de cohesió per evitar que es noti la retallada.

El document de la Comissió Europea proposa una novetat important: vincular el lliurament d’alguns fons al respecte a l’estat de dret. És una clar missatge a Polònia, país amb un govern ultraconservador que ha desafiat l’estat de dret impulsant noves lleis sobre el seu Tribunal Constitucional i sobre els mitjans de comunicació.

Com a mesura de càstig, Brussel·les també proposa retirar fons als socis que no compleixin compromisos relacionats amb els refugiats, com l’acolliment de demandants d’asil. De nou, el missatge va dirigit als països de l’Est. L’executiu comunitari també proposa oferir com a incentiu fer arribar fons addicionals als països que impulsin reformes estructurals o vincular els fons a reptes com el canvi climàtic o la inclusió social. Es lliurarien més diners als països que complissin.

Noves vies de finançament

Oettinger va deixar clar ahir que hi haurà retallades que encara s’han de concretar, però va demanar que també s’estudiïn noves vies de finançament. Brussel·les deixa la porta oberta a introduir algun tipus d’impost europeu nou, com ara una taxa sobre el carburant o l’electricitat, i també a la vella idea d’una taxa sobre les transaccions financeres, entre altres mesures.

De moment, tot plegat només són idees que encara s’han de concretar. Després seran els estats membres els que hauran de decidir i aprovar els pressupostos i qualsevol mecanisme per incentivar o castigar.

stats