Brexit, dia 1: fermesa a la UE i divisió al Regne Unit

LondresLa tristor per l’adeu britànic a la Unió Europa expressada dimecres pel president del Consell, Donald Tusk, en el moment de rebre la carta en què Londres comunicava l’inici oficial del Brexit, ha deixat pas a la fermesa. El president francès, François Hollande, es va sumar ahir a la posició de la cancellera alemanya, Angela Merkel, sobre quines han de ser les etapes del procés de negociacions. En conversa telefònica -segons la comunicació oficial de la trucada emesa des de París- Hollande li va dir a la primera ministra britànica, Theresa May: “En primer lloc hem de començar les discussions sobre les modalitats de la retirada, especialment sobre els drets dels ciutadans i de les obligacions derivades dels compromisos que el Regne Unit ha contret. Sobre la base dels progressos realitzats, podríem obrir debats sobre el marc de les futures relacions entre el Regne Unit i la Unió Europea”.

Aquesta doble posició de l’eix París-Berlín tindrà un reflex conjunt avui quan Donald Tusk presenti l’esborrany de les pautes que discutiran els líders de la UE a finals d’abril, abans que comencin les converses, quan molt probablement confirmaran el que ja han expressat les dues capitals europees. Londres i la UE, doncs, podrien tenir una primera discrepància ja no sobre els termes a negociar sinó sobre com han de començar a negociar.

El front intern no sembla gaire més tranquil per a Theresa May, malgrat que l’optimisme i el radicalisme euròfob i brexiter avança decidit per la Cambra dels Comuns. La raó és l’esborrany de llei que Downing Street va dur ahir al Parlament, amb el qual vol incorporar les gairebé 21.000 peces de legislació comunitàries a la legislació britànica, una tasca que s’ha de dur a terme abans que el Brexit sigui efectiu. Durant el debat de presentació del projecte, un dels parlamentaris conservadors va preguntar al ministre del Brexit, el també conservador David Davis: “¿D’aquí dos anys, el nostre Parlament sobirà tindrà el poder d’esmenar, revocar o millorar tota aquesta horrible legislació europea?” Davis va ser prudent: “Es tracta de repatriar els poders a aquest Parlament”.

Més poder per al govern

Fer-ho no serà gens senzill i desfermarà problemes tant en el front legal com en el polític. És l’opinió de Catherine Barnard, de la Universitat de Cambridge, expressada ahir en una conferència de premsa al King’s College de Londres. Atesa l’enorme quantitat de legislació que caldrà corregir, el govern té previst crear poders per no haver de passar pel control estricte del Parlament o per tots els passos que habitualment passa qualsevol projecte de llei. L’executiu podria, d’aquesta manera, convertir les lleis europees a pròpies del Regne Unit sense passar pel control de les cambres. “Es produiria una paradoxa: que la gent que va votar la sortida de la Unió pensant que així tornarien els poders a Westminster veiessin que qui realment els tindria seria el govern, amb un mínim escrutini parlamentari o sense”, assegura Barnard.

L’oposició posava ahir el crit al cel durant el debat per aquesta qüestió. Denunciaven el perill d’eliminar drets fonamentals fins ara aixoplugats sota la Unió Europea. Però potser encara més significativa va ser la reacció de Gina Miller, la dona que va portar el cas al Suprem, i el va guanyar, perquè el govern hagués de demanar autorització al Parlament abans d’invocar l’article 50. En declaracions a BBC Ràdio 5, Miller va assegurar que “consideraria tornar a anar als tribunals” per saber si el govern pot utilitzar aquesta clàusula o no: “Seria profundament antidemocràtic i buscaria assessorament legal, perquè el que estaria fent [el govern] podria crear un precedent per eludir el Parlament”.

Les mascotes entren en la negociació

Què passarà amb els 250.000 gats i gossos que cada any transiten entre el Regne Unit i la resta de països de la UE? “S’ha acabat dur l’animal de companyia lliurement per les vacances al sud”, responen en converses informals els negociadors del Brexit per la banda comunitària. La situació en què queden aquests animals és anecdòtica en unes negociacions que s’albiren dures, però il·lustra bé com la sortida del club de Brussel·les pot fer canviar aspectes quotidians. Amb el Brexit poden tornar les quarantenes animals.

Sturgeon envia avui la carta en què demanarà el referèndum a May

La ministra principal d’Escòcia, Nicola Sturgeon, enviarà avui una carta a la primera ministra britànica, Theresa May, en què li demanarà oficialment la celebració d’un referèndum sobre la independència. El govern escocès va distribuir ahir una fotografia en què es veu Sturgeon treballant en l’esborrany de la carta en què proposarà el traspàs de la competència per organitzar un referèndum entre la tardor del 2018 i la primavera del 2019. Si Londres rebutja la proposta, Sturgeon detallarà al Parlament escocès una nova estratègia per poder-lo fer.