20/06/2017

El Brexit com a argamassa europea

3 min
La primera ministra britànica, Theresa May.

SubdirectorFa tres anys, en un viatge organitzat per la representació a Barcelona del Parlament Europeu a Estrasburg, vaig poder comprovar com el pessimisme era la nota predominant. El drama grec havia enfonsat la moral dels europeistes, que veien amb impotència com els Nigel Farage i Marine Le Pen ho aprofitaven per fer discursos incendiaris a l’Eurocambra contra l’euro. El terratrèmol del Brexit encara no s’havia produït, però la moneda única sí que estava en qüestió. Ningú sabia del cert què passaria.

La setmana passada, però, el panorama era tot un altre. La patacada de Theresa May s’ha vist com un inici de rectificació de l’electorat britànic, que ara aposta pel soft Brexit. Això, sumat a la victòria de Macron a França i els mals resultats de l’extrema dreta a Holanda, ha fet renéixer la fe en la Unió. El portaveu del Parlament Europeu, Jaume Duch, s’atreveix a parlar de “Primavera Europea”. Fins i tot la victòria de Trump es veu en positiu: obliga Europa a fer-se gran d’una vegada.

Unitat dels Vint-i-set

Però el tema predominant als passadissos d’Estrasburg era l’inici de la negociació per a la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. “El Brexit és vist ara com una gran oportunitat per reforçar Europa, perquè els Vint-i-set, tot i que per raons diverses, estan molt units en aquesta qüestió”, explica el vicepresident del grup del PPE, Paulo Rangel. Segons ell, tothom vol que els britànics afrontin una factura elevada (uns 60.000 milions d’euros): els pobres per no perdre diners, i els rics per no pagar més. No hi ha argamassa més efectiva que l’interès de la butxaca.

A l’altra banda, creuen que els britànics tenen un embolic considerable. “Hem detectat una certa resistència passiva del Foreign Office a negociar el Brexit”, afirma el portuguès Rangel. “Estem en territori desconegut”, admet Charles Tannock, un torie que va fer campanya pel Remain. “No sabem quina és la posició del govern, May diu una cosa i [Matt] Hancock [ministre de Cultura] en diu una altra. Tampoc sabem quina serà la política de Corbyn”. La primera ministra es troba entre dos fronts: els ultranacionalistes nord-irlandesos del DUP (que tampoc volen una frontera dura amb la resta d’Irlanda) i l’europeisme militant de la líder torie escocesa, Ruth Davidson, que ha salvat el partit de la desfeta amb un missatge oposat a l’ADN dels conservadors. Ella mateixa, lesbiana i compromesa amb una irlandesa catòlica, trenca tots els esquemes.

La confusió és total, i els efectes del Brexit ja es deixen notar. La inflació està creixent i la lliura es devalua. Potser per això els negociadors britànics van acceptar dilluns les condicions de Brussel·les sense aixecar la veu. La possibilitat d’un no acord que aboqui a una sortida desordenada de la Unió és un escenari que ningú vol considerar. El negociador europeu, Michel Barnier, ha fet la feina: ha viatjat per totes les capitals i parla en nom d’una Europa unida i sense escletxes.

Les dificultats objectives són immenses. Rangel explica que els dos anys de termini són molt poc realistes. “Vam estar tres anys amb Groenlàndia, que era molt més senzill”. “Penseu que el 35% de la pesca francesa, i el 50% de l’holandesa, es fa en aigües britàniques. No sabem ni per on començar”, afirma. En realitat sí que hi ha una agenda definida: primer la qüestió dels ciutadans europeus que viuen a la Gran Bretanya (hi ha 900.000 polonesos, per exemple), després la factura per la sortida i en tercer lloc la frontera irlandesa. Només si se supera la fase 1 es passarà a la 2, i així fins al final. Enmig del sidral, a Estrasburg destacava l’opinió d’un diputat liberal pro Brexit: “Aconseguiran un bon tractat de lliure comerç i els anirà millor. Avui el Brexit guanyaria amb més avantatge”. D’aquí dos anys veurem qui té raó.

stats