Publicitat
Publicitat

UN PAÍS A LES URNES

Berlusconi amenaça l'auge de l'esquerra

Itàlia decidirà en quinze dies si el Cavaliere torna com a ministre

El 24 i el 25 de febrer els italians escolliran qui haurà de dur a terme les reformes estructurals que Europa i els mercats exigeixen per evitar la fallida del seu país. No serà fàcil demanar més esforços a una població que arriba als comicis amb més de quinze anys de cants de sirena de Silvio Berlusconi, d'una banda, i més d'un any de doloroses receptes neoliberals de Mario Monti, de l'altra.

Les enquestes pronostiquen que haurà de ser el centreesquerra de Pier Luigi Bersani qui lideri aquest procés de recomposició d'un país en recessió, amb l'atur a l'alça, una pressió fiscal saturada i el rerefons endèmic de la corrupció. Per afegir-hi més complexitat, les promeses electorals de Berlusconi li han permès remuntar als sondejos i la lluita al Senat -en especial a la Llombardia- pot esdevenir decisiva per a la governabilitat del país. Itàlia se la juga.

Qui es presenta?

Bersani, Berlusconi, Monti i Grillo, candidats principals

Els quatre polítics que estan protagonitzant la campanya electoral ja evidencien la singularitat de la política italiana. En realitat un no s'hi presenta, Mario Monti, però s'ha ofert a presidir l'executiu resultant si l'hi demana la força guanyadora a les urnes. La seva agenda és la nineta dels ulls d'Europa, dels mercats, del moviment Amb Monti per Itàlia i del partit Unió dels Demòcrates Cristians i de Centre (UDCC) liderat per Pier Fernando Casini, aquest sí, candidat electoral.

Qui sí que se sotmetrà al dictat de les urnes és Silvio Berlusconi, però no com a candidat a primer ministre sinó com a aspirant a la cartera d'economia en un govern presidit per Angelino Alfano, el secretari general del Poble de la Llibertat (PdL).

El que sí que opta a aconseguir la cartera de primer ministre és Pier Luigi Bersani, del centreesquerrà Partit Democràtic (PD), polític de carrera escollit en unes elogiades primàries per davant del jove alcalde de Florència, Matteo Renzi, el líder més ben valorat d'Itàlia.

El quart candidat amb més suport a les enquestes és Beppe Grillo, del Moviment 5 Estrelles, molt crític amb la classe governant i el sistema polític. La resta de candidats li fan el buit; les enquestes, no.

Qui ho té millor?

Bersani guanya segons els sondejos però haurà de pactar

Les enquestes sempre han situat Bersani com a vencedor, però el protagonisme mediàtic de Berlusconi i Monti l'han deixat en una incòmoda tercera posició en termes de visibilitat. A més, les enquestes han marcat una constant tendència a la baixa que inquieta el PD. Bersani no ha aconseguit dictar l'agenda, ha anat a remolc en un espai difús entre la demagògia de Berlusconi que ho ha promès tot i més -aquesta setmana ha proposat crear quatre milions de llocs de treball i ràpidament va matisar que no era una promesa sinó una "hipòtesi"- i un pacte de no agressió al primer ministre sortint, Mario Monti, que esperarà l'endemà dels comicis la trucada de Bersani.

Enmig d'aquest panorama, Monti i Bersani perden vots als sondejos, mentre que els perfils populars de Grillo i Berlusconi en guanyen. L'última enquesta feta pública ahir (des d'ara la llei impedeix que se'n publiquin més) dóna un 34,1% al PD (per un 38,1% a mitjans de gener), un 28,6% al PdL de Berlusconi (25,8% al gener), un 16% al moviment que dóna suport a Monti (16,2% al gener) i un 16% per a Grillo (un 13% al gener).

Quina coalició governarà?

Tot apunta que Bersani pactarà amb Monti

La fragmentada escena política italiana fa pinya en tres grans blocs: el centreesquerra, amb el PD i l'Esquerra Ecologia Llibertat (SEL); el bloc centrista, amb Monti de pal de paller del moviment Amb Monti per Itàlia i l'UDCC; i el centredreta, amb el PDL i la Lliga Nord. A més, ha irromput el Moviment 5 Estrelles de Grillo, i l'esquerra militant de la Coalició Civil.

La coalició de govern més probable seria la del PD amb Monti. És la que més plau a Europa, tal com ha recordat recentment el mateix president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso. La feina seria, però, de Bersani per acomodar el seu soci comunista Nicola Vendola, que ha reiterat que no donarà suport a les polítiques neoliberals de Monti.

És al Senat, però, on s'hi juguen les garrofes i on els sondejos assenyalen un resultat ajustat entre el PD (34,2%) i el PdL (32,5%) a la regió de Llombardia, que ve a ser l'estat d'Ohio -el que es diu tradicionalment que decanta les eleccions als EUA- d'Itàlia. Si guanya Berlusconi a Llombardia, el seu PdL podria ser decisiu a la cambra alta, i a la governalitat del país. Aquest és l'escenari més temut per Bersani, Monti, Europa, els mercats i també una bona part dels italians.

I l'economia, com està?

Itàlia és un país en recessió, amb una població exhausta

El futur primer ministre trobarà una Itàlia en recessió, amb l'atur en augment, escàndols bancaris -com el del Monte dei Paschi que esquitxa l'esquerra italiana-, una població resignada i amb molt poc marge per augmentar la pressió fiscal. Així és l'estat d'ànim, amb un atur de l'11,2%, que s'enfila al 36% a la franja d'entre 15 i 24 anys.

En paral·lel, les xifres recents indiquen que el sector de la construcció fa cada segon 8 metres quadrats, una dada inquietant en un país amb un creixement demogràfic mínim. Simptomàticament, el músic i polític Franco Batiatto anunciava dijous que Sicília ha hagut de rebutjar una oferta per acollir la gala de celebració del quarantè aniversari dels Grammy perquè "no hi ha ni un sol euro per invertir".