TERRORISME D'ULTRADRETA
Internacional 05/11/2012

Berlín revisa el seu fracàs en el seguiment d'una cèl·lula neonazi

Un any després del descobriment d'una cèl·lula neonazi, Alemanya continua preguntant-se per què la política, la policia i els serveis secrets van fracassar davant els assassinats del grup terrorista.

Isaac Lluch
2 min
Un policia davant la casa on vivien els tres membres de la cèl·lula neonazi després que un d'ells la fes explotar, a Zwickau.

BERLÍNEl 4 de novembre del 2011 Uwe Mundlos i Uwe Böhnhardt, dos dels tres membres del grup d'extrema dreta Clandestinitat Nacionalsocialista (NSU), es van suïcidar després de ser assetjats per la policia en atracar un banc. Més tard es va entregar el tercer membre del trio, Beate Zschäpe, després de fer esclatar la casa de Zwickau (a l'est d'Alemanya) on vivien. Fins llavors, i malgrat incomptables indicis sobre la seva existència, les autoritats van ser incapaces de descobrir aquesta cèl·lula terrorista.

La NSU ja va escapolir-se d'una batuda a Jena, Turíngia, el 1998, quan atracava bancs i acumulava arsenal. Entre el 2000 i el 2006, el trio de neonazis van matar nou ciutadans amb arrels turques, un grec i una policia en diferents punts d'Alemanya, a més de perpetrar dos atemptats amb explosius a Colònia i robar en diverses entitats bancàries.

Un any després de ser finalment descoberts, el país es pregunta perplex com els terroristes van poder passar desapercebuts durant gairebé 14 anys. El que ensenya aquest cas, sens dubte, és un terrible fracàs estatal que no s'ha fet petit amb el pas del temps. Al contrari, ha esdevingut més gros a mesura que s'han anat coneixent detalls sobre els ulls grossos que van fer les autoritats, que ara estan en el punt de mira de la crítica pel seu ineficient sistema de contactes amb la ultradreta, per haver infravalorat la violència neonazi, per haver fet investigacions poc rigoroses, per haver-se delimitat organitzativament i, el pitjor de tot, per no haver demostrat una decidida voluntat d'esclarir els crims.

No s'admeten responsabilitats

Hi ha caps policials que no han admès pràcticament cap responsabilitat i els serveis secrets mantenen que ho van fer tot bé, tot i que el seu director, Heinz Fromm, va dimitir al juliol en revelar-se que documents amb informacions sobre la cèl·lula neonazi NSU van ser deliberadament destruïts pels mateixos agents de l'Oficina Federal de Protecció de la Constitució, un dels serveis d'intel·ligència del país. A més, el ministre alemany d'Interior, Hans-Peter Friedrich, sembla que afronta els esdeveniments sense mètode ni idees, de tal manera que molts ciutadans, sobretot immigrants, han perdut la confiança en l'estat. "Sembla que aquí els turcs valem menys que altres persones", va destacar Fadime Simsek, la neboda d'una de les víctimes dels neonazis, en una entrevista publicada pel Tageszeitung .

El govern de la cancellera Angela Merkel -que a inicis d'any va qualificar els assassinats de la NSU de "vergonya per al país"- s'ha compromès a reformar els serveis secrets, acusats de falta de sensibilitat, si no de racisme latent. "Hem de reparar aquest aparell per restablir la confiança dels ciutadans i els canvis en el personal no seran suficients", va admetre la ministra de Justícia, Sabine Leutheusser-Schanarrenberger. Davant aquesta situació, els ministres d'Interior regionals també estudien la possibilitat de prohibir el partit d'extrema dreta NPD i també es reclama millorar la coordinació del registre de dades de neonazis i agents de contacte amb el govern federal.

stats