Publicitat
Publicitat

IMMIGRACIÓ

Berlín limita les ajudes als ciutadans de la UE

Els aturats comunitaris necessitaran cinc anys de residència per cobrar la prestació

Alemanya vol acabar amb el que era un atractiu per al que els populistes denominen “turistes socials”. La titular de Treball, la socialdemòcrata Andrea Nahles, va portar ahir a aprovació del gabinet de Berlín un projecte de llei que dificulta als estrangers de països de la Unió Europea l’accés al sistema social germànic. La mesura és una manera de limitar un possible abús de les prestacions socials, com justifica la ministra del govern d’Angela Merkel. Ara serà el torn del Parlament, que donarà llum verda a la norma amb els vots de socialdemòcrates i la CDU/CSU.

Els emergents populistes de dretes d’Alternativa per a Alemanya (AfD), precisament, es promocionen amb eslògans com “Alemanya no és el departament d’assistència social del món”. Nahles assegura que no reacciona a aquesta pressió sinó al forat legal que es va obrir a finals de l’any passat quan una sentència del Tribunal Federal d’Assumptes de la Seguretat Social va decidir que ciutadans de la UE en atur tenien dret a rebre ajuts socials després de sis mesos d’estada al país, encara que abans no hi haguessin treballat. El projecte de llei de Nahles preveu que en el futur els ciutadans de la UE podran cobrar aquests ajuts a partir d’acreditar cinc anys d’estada a Alemanya i si estan a l’atur. Els afectats desocupats que arribin al país, però, poden rebre durant un mes una prestació per a aliments i allotjament per superar el primer moment de necessitat.

Més beneficiaris comunitaris

Alemanya ha detectat que la xifra de búlgars i romanesos que reben ajuts socials ha pujat des del 2014 en prop d’un 66%. Segons l’Agència Federal d’Ocupació, fins a 440.000 ciutadans d’algun altre país de la UE cobren prestacions a Alemanya. Les comunitats d’estrangers més grans són les que provenen de Polònia (92.000), d’Itàlia (71.000), de Bulgària (70.000), de Romania (57.000) i de Grècia (46.000). N’hi ha també uns 16.700 d’espanyols. Nahles exigeix un marc legal europeu per a la coordinació de sistemes de Seguretat Social nacionals. Això permetria als estats membres, segons el seu parer, protegir els seus sistemes socials davant l’ús injustificat de les prestacions.

“Una cosa és clara. Qui viu a Alemanya, hi treballa i paga les seves contribucions, també té un dret justificat a rebre prestacions del nostre sistema social. Però qui mai no ha treballat aquí i depèn del suport financer estatal per a la seva subsistència ho ha de sol·licitar al seu país d’origen”, va argumentar Nahles.

Defensa municipal

Que la ministra socialdemòcrata de Treball posi la barrera ben alta per evitar que estrangers de la UE no ho tinguin tan fàcil per beneficiar-se del sistema social alemany no contravé la llibertat d’elecció del lloc de residència dels europeus comunitaris, raonen des de Berlín. “El principi de mobilitat per als treballadors a la UE és correcte, però no significa que els immigrants d’altres països membres puguin escollir les seves prestacions del sistema social”, va raonar el gerent de la Federació de Municipis Alemanys, Helmut Dedy. “Necessitem aquestes normes [proposades per Nahles] perquè es torni a constituir una seguretat jurídica i els municipis no hagin de continuar carregant despeses socials afegides que ens van venir després de la sentència del Tribunal Federal d’Assumptes de la Seguretat Social”, va reblar Dedy. Des de la Federació de Sindicats i des del partit opositor d’Els Verds, però, van criticar Nahles, ja que consideren que el seu projecte de llei és possiblement inconstitucional.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 24/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF