Alemanya frena l'adhesió de Turquia a la UE
Berlín retreu la repressió a Erdogan i veta una reunió per desbloquejar el procés tres anys després
LuxemburgEl govern de Turquia haurà de pagar un preu polític més enllà de les seves fronteres per la violenta repressió de les manifestacions arreu del país. Brussel·les i Ankara havien de reprendre la setmana que ve les negociacions d'adhesió de Turquia a la Unió Europea, suspeses des de fa tres anys, però ahir Alemanya va frenar la represa de les converses com a resposta a l'actitud del primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, davant els manifestants antigovernamentals.
En una reunió d'ambaixadors que es va celebrar ahir a Brussel·les per donar llum verda a la negociació d'un capítol sobre política regional, Berlín va decidir vetar l'acord. El capítol a negociar tenia un perfil tècnic baix, però políticament era molt simbòlic. Com que calia unanimitat per tornar a impulsar les converses per a l'adhesió, les negociacions tornen a quedar bloquejades indefinidament.
Dies abans, la cancellera alemanya, Angela Merkel, ja havia esbroncat públicament el govern d'Erdogan i s'havia declarat "horroritzada" per la repressió imposada per l'executiu turc. "El que està passant en aquests moments a Turquia no està en consonància amb la nostra idea de llibertat de manifestació i llibertat d'expressió", va assegurar Merkel. Els més de quatre milions de ciutadans d'origen turc que viuen a Alemanya formen la comunitat turca més important a Europa.
Turquia veu un cop més com se li tanquen les portes d'Europa. Alemanya i França sempre s'han mostrat reticents a l'entrada del país a la UE. Berlín i París no veuen clar que Turquia, que ja és soci de l'OTAN, encaixi al club europeu.
Etern candidat
Aquestes reticències, sumades al contenciós històric entre Ankara i Grècia per la sobirania de Xipre, han convertit Turquia en l'etern candidat. La mostra més evident és que les negociacions d'adhesió es van iniciar el 2005, el mateix any en què van començar les de Croàcia, un país que entrarà a formar part de la Unió l'1 de juliol. Són la cara i la creu de l'ampliació europea.
La posició d'Alemanya - també la d'Holanda, que ahir es va abstenir en la votació de la represa de les negociacions d'adhesió- topa amb la de la Comissió Europea i la d'altres socis europeus que consideren que el càstig polític a Ankara no és el millor camí. Dilluns hi haurà una altra reunió d'ambaixadors per intentar desbloquejar la situació.
Al govern d'Erdogan se li acaba la paciència i fa temps que mostra signes de cansament davant la poca claredat dels socis europeus. Ankara amenaça des de fa temps de buscar altres aliances polítiques si Europa li tanca la porta i mira cap a l'Orient. Potser, com explicava aquesta setmana Heather Grabbe, directora del think tank Open So- ciety de Brussel·les, "la nova generació Twitter de Turquia és el seu futur europeu".
