Amnistia encén l’alarma per la política de la por i l’augment dels crims d’odi

Moscou“El 2016 va ser un any en què l’ús cínic de la retòrica «nosaltres i ells», del llenguatge de les acusacions, l’odi i la por, en tot el món va arribar a nivells desconeguts des dels anys 30”, va sentenciar ahir el secretari general d’Amnistia Internacional (AI), Salil Shetty. El tema central de l’informe és la “política de la demonització”, segons va explicar el subdirector regional d’AI a Europa i l’Àsia Central, Denís Krivoxéiev, a la presentació a Moscou. “Els polítics d’arreu del món han recorregut activament al llenguatge que ha despertat els dimonis de la por, de l’enemistat, de la contraposició entre nosaltres i ells. Els resultats no s’han fet esperar: creix el nombre de crims motivats per l’odi i la xenofòbia, el món és més inestable i més perillós”, va resumir Krivoxéiev.

A l’informe s’argumenta que la retòrica tòxica del “nosaltres contra ells” escampa la idea que hi ha persones que són més humanes que d’altres i fomenta la discriminació. El 2016 ha colpejat sobretot el col·lectiu dels refugiats i s’estima que el 2017 això es podria estendre a altres grups. AI denuncia que el món ha observat en silenci el que passa a Síria, al Iemen i en molts altres països en conflicte on hi ha hagut violacions massives dels drets humans, i que les víctimes han quedat totalment indefenses.

Mentrestant, els conflictes es van multiplicant, els grups armats continuen atacant i violant el dret a la vida i l’armament continua circulant. En molts països s’han aprovat lleis que retallen els drets i les llibertats, s’ha legitimat la vigilància massiva i s’han ampliat les competències de les forces policials amb l’objectiu de garantir la seguretat. L’informe destaca que França, per exemple, en el marc de l’estat d’emergència ha aplicat mesures molt dures.

Segons Krivoxéiev, “la figura de Donald Trump i tota la seva retòrica agressiva mentre era candidat encaixen perfectament en aquesta tendència general de la política de la demonització”. Serguei Nikitin, cap de la delegació d’Amnistia Internacional a Rússia, constata que l’organització veu amb molt de temor tot el que ha fet Trump durant el primer mes de presidència perquè la majoria de mesures que ha pres vulneren els drets de determinats col·lectius.

El precedent de May

Però Trump no és un fenomen aïllat i Krivoxéiev va recordar, entre altres coses, les declaracions de Theresa May, l’actual primera ministra britànica, quan era ministra d’Interior, quan va dir que la Convenció Europea de Drets Humans no havia fet res per al benestar dels ciutadans britànics, i que en canvi sí que havia fet molt per minar la seva seguretat.

L’espai postsoviètic tampoc s’escapa del panorama pessimista que descriu AI, ja que en alguns països -com Rússia- la política de la demonització, de la por i dels enemics exteriors per justificar mesures repressives no és nova del 2016. A més, l’organització constata que en diversos països continuen les detencions arbitràries massives de dissidents, així com el problema de les tortures als llocs de detenció.

Nikitin va destacar que “el Kremlin ha adoptat diverses mesures legislatives antiterroristes i antiextremistes que contradiuen les obligacions internacionals que Rússia havia acatat”. Entre d’altres, a Rússia s’han endurit les limitacions a la llibertat d’expressió i de reunió, s’ha atacat el col·lectiu de les ONG amb la llei dels agents estrangers, s’ha acusat molta gent d’extremisme simplement per haver compartit a les xarxes socials determinades informacions, es continuen violant els drets humans durant les operacions antiterroristes al Caucas Nord i tampoc s’han respectat els drets dels demandants d’asil. A l’arena internacional AI condemna els bombardejos indiscriminats de l’aviació russa contra objectius civils.

Amnistia es felicita perquè -juntament amb l’ONU i Human Rights Watch- ha contribuït a fer visible el problema de les presons secretes a Ucraïna i, tot i que s’havia acusat l’organització de servir la propaganda del Kremlin, va aconseguir que els serveis secrets ucraïnesos alliberessin 19 persones que havien desaparegut.