DRETS I SEGURETAT
Internacional 17/01/2017

Amnistia denuncia la deriva “orwelliana” d’Europa

Les mesures antiterroristes en 14 països, incloent-hi Espanya, vulneren drets i llibertats

Cristina Mas
3 min
Dos policies patrullant per un suburbi de París en una imatge del juliol de l’any passat.

BarcelonaLes mesures antiterroristes que han aprovat els governs europeus en els últims dos anys estan amenaçant el sistema de drets i llibertats que diuen que defensen. És la contradicció que denuncia Amnistia Internacional a l’informe Perillosament desproporcionat: l’expansió continuada de l’estat de seguretat nacional a Europa, en què es desgrana una deriva “orwelliana” en 14 països de la UE.

“S’ha invertit la relació entre l’individu i l’estat que funcionava en el sistema de dret a Europa des de la Segona Guerra Mundial: hem passat de la idea que el paper dels governs és proporcionar seguretat perquè els ciutadans puguin gaudir dels seus drets a la idea que els governs han de restringir els drets per garantir la seguretat. El sistema de drets humans que s’havia construït a Europa, pedra a pedra, durant dècades s’està desmantellant sense control”, explica a l’ARA Kartik Raj, coordinador de campanya d’Amnistia.

Segons l’ONG, en aquests països s’ha limitat la llibertat d’expressió, s’han eliminat controls judicials sobre els governs i els cossos de seguretat, i s’ha exposat la població a una vigilància massiva i sense control.

La nova lògica fa de l’excepció la norma, com la proclamació de l’estat d’emergència: a França s’ha prorrogat fins a cinc cops i s’ha donat màniga ampla a la policia per fer escorcolls domiciliaris sense autorització judicial. “Però al final només s’han presentat càrrecs en un 1% dels casos”, alerta Raj. Aquests poders extraordinaris s’han aplicat també a la dissidència política, com en el cas de la prohibició de les manifestacions convocades per la cimera del canvi climàtic fa un any a París. A Hongria la nova legislació també dona amplis poders a l’executiu per declarar l’estat d’excepció, que comporta la prohibició de reunions públiques, límits a la llibertat de moviments o la congelació de béns dels sospitosos.

Amnistia denuncia també que molts països de la UE han imposat mesures de vigilància massiva i indiscriminada que donen “poders intrusius als serveis de seguretat i d’intel·ligència”. La llista és llarga: el Regne Unit, França, Alemanya, Polònia, Hongria, Àustria, Bèlgica i els Països Baixos s’han sumat a la tendència que va començar als Estats Units.

“Terrorisme”?

“Una de les coses més preocupants és la tendència a donar un sentit molt vague i imprecís al concepte terrorisme, per incloure-hi activitats que no tenen res a veure amb la violència: parlem d’opinions expressades a Twitter, de gent que simplement ha viatjat a determinades zones o que han expressat opinions contra el govern”, apunta Khan. Entre els exemples citats a l’informe hi ha el cas dels titellaires de Madrid Alfonso Lázaro de la Fuente i Raúl García, que van ser acusats d’enaltiment del terrorisme per una escena en què els titelles exhibien una pancarta en què es llegia “Gora Alka-ETA”. Per a Amnistia, “el Codi Penal espanyol defineix d’una manera tan difusa alguns delictes relacionats amb el terrorisme que pot donar lloc a restriccions desproporcionades dels drets humans”. L’informe també fa esment de César Strawberry, cantant de Def con Dos, que va ser detingut per una sèrie de tuits entre els quals n’hi havia un amb una broma sobre regalar al rei Joan Carles un pastís bomba per al seu aniversari. En la roda de premsa d’Amnistia, el cantant va titllar el seu cas de “persecució ideològica contra tot aquell que no combregui amb el poder”. A França, el 2015 els tribunals van dictar 385 condemnes per “apologia del terrorisme”, un terç de les quals contra menors.

Tot i que la restricció de llibertats afecta a tothom, Amnistia alerta que s’aplica amb caràcter discriminatori contra musulmans i minories ètniques. La conclusió de l’informe és palmària: “Els governs de la UE estan utilitzant les mesures antiterroristes per consolidar poders draconians, atacar grups de manera discriminatòria i privar de drets humans amb el pretext de defensar-los. Correm el perill de crear societats en què la llibertat es converteixi en l’excepció i la por en la norma”.

stats