OBSERVATORI MÓN ÀRAB
Internacional 17/11/2012

Al-Qaida, una recomposició impossible

Jean-pierre Filiu
3 min
Dos policies pakistanesos i alguns nens encuriosits contemplen com s'enderroca el complex d'Abbottabad, on vivia Bin Laden.

Ossama bin Laden va difondre, el 21 de gener del 2011, un missatge amenaçador contra França, comminada a retirar les seves tropes de l'Afganistan. Però no va dir ni mitja paraula sobre la caiguda del president Ben Ali, enderrocat a Tunísia una setmana abans per una revolta popular en què els islamistes no van tenir cap paper. Hi ha una distància espectacular entre el discurs del líder d'Al-Qaida i la realitat del món àrab, que ha entrat en una etapa revolucionària d'importància històrica.

Ningú podia saber aleshores que era l'última declaració de Bin Laden. La nit de l'1 al 2 maig del 2011 un comando nord-americà va matar-lo a Abbottabad, al Pakistan. La desaparició de l'home més buscat del món va mobilitzar els mitjans de comunicació occidentals, tot i que la premsa àrab la va relegar aviat. Com destacava un jove tunisià: "Ben Ali i Bin Laden són el passat". I la qüestió de la supervivència mateixa de l'organització fundada el 1988 es plantejava amb força.

Els documents confiscats a Abbottabad demostren que Bin Laden va seguir supervisant fins a la seva mort la planificació terrorista d'Al-Qaida. El rigorós dispositiu de seguretat que durant tant de temps el va protegir volia dir que Ayman al-Zawahiri, tot i ser la seva mà dreta, no estava associat a totes les decisions de "l'emir". A més, el fundador d'Al-Qaida n'era encara el líder indiscutible, ja que qualsevol adhesió, individual o col·lectiva, implicava un jurament de lleialtat incondicional al "xeic Ossama". La successió de Bin Laden va ser un delicat procés de renovació de la lleialtat.

Estructura única

Per tal de facilitar aquesta transició, el nucli central d'Al-Qaida va crear una estructura única, el Comandament General, que va oficialitzar la mort de Bin Laden. Cal esperar fins al 16 de juny del 2011 perquè aquest Comandament General anunciï que Ayman al-Zawahiri és, en realitat, el nou líder d'Al-Qaida. Aquest termini d'un mes i mig demostra que la promoció del número dos d'Al-Qaida com a substitut del líder mort va plantejar nombrosos problemes.

De fet, només la branca iemenita d'Al-Qaida jura lleialtat a Al-Zawahiri, el 26 de juliol del 2011. Al-Qaida a l'Iraq i Al-Qaida al Magrib Islàmic es limiten a lloar-lo a través de comandaments intermedis. Al-Zawahiri perd, doncs, l'autoritat directa que Bin Laden hi exercia. Aquesta contracció d'Al-Qaida, que queda limitada al primer cercle i a la seva branca iemenita, no queda compensada per l'ostentosa adhesió a Al-Zawahiri dels talibans pakistanesos o dels shabaabs somalis, dos moviments massa centrats en el seu respectiu teatre d'operacions per integrar-se plenament en la jihad global.

Bin Laden va arribar a encarnar fins a tal punt la dinàmica mundial de la jihad global que la seva desaparició no pot sinó ser un cop terrible, si no fatal, per a la jihad. A hores d'ara Al-Qaida ha perdut, amb el seu carismàtic fundador, l'estructura jeràrquica que li garantia una temible coherència operativa. Aquestes formacions segueixen parlant a escala global, però la seva actuació és cada vegada més local . Aquest fenomen del terrorisme glocal , combinació de global i local , és una font de legítima preocupació. Però les revoltes democràtiques del món àrab han posat fi a la dècada de l'11 de Setembre , durant la qual l'ombra d'Al-Qaida no ha deixat de planar sobre les societats occidentals.

Extracte de l'article publicat a l'Anuari IEMED de la Mediterrània 2012. Podeu veure l'article sencer i la resta de continguts de l'Anuari a la web de l'IEMED Anuari IEMEDwww.iemed.org

stats