Publicitat
Publicitat
image-alt

CAPS I PUNTES

XAVIER THEROS

Retrats de família

De tant en tant, la xarxa em sorprèn. Aquesta vegada ha estat un projecte de l’Institut d’Estudis Fotogràfics (IEFC) i el Museu Frederic Marès, que presenten als seus respectius portals d’internet una...

Les iaies

Ara és una xocolateria, enmig d’un transitat carrer ple de turistes com és el de Banys Nous. Porta per nom La Granja i al mateix aparador anuncien que va ser fundada l’any 1872. És un local d’ambient...

La palmera hospitalària

Sortint de Barcelona per la Gran Via és un edifici vermell, massa gòtic per ser noucentista, massa noucentista per ser gòtic. Té l’aspecte del que és, una escola municipal de les que va fer l’arquitecte...

Tal dia com avui

És Nadal, una festa antiga que ha conegut tota mena de peripècies. A Barcelona aquest era un dia de recolliment familiar. La nit abans s’havia anat a la missa del Gall i després s’havia fet el ressopó. Tot...

Una Barcelona poc vista

L'editorial Comanegra acaba de publicar Barcelona, espais singulars, un volum de fotografies de Pepe Navarro amb textos dels arquitectes Isabel Aparici i Josep Maria Montaner. A primer cop d’ull es podria...

No es convida particularment

De tant en tant, rebo regals sorprenents. Els amics saben els temes que m’agraden i em guarden petits bibelots o llibres sense valor, que em poden suggerir un motiu del qual escriure. Últimament em va...

El noi del sucre

Actualment, per a molts dels meus conciutadans, Sal-vador Seguí és una plaça que hi ha davant de la Filmoteca. Però, quan jo era petit, a les barriades obreres aquest nom encara anava associat a una figura...

L'Eixample original

El Col·legi d’Enginyers de Barcelona acaba de complir vint anys a la seva seu del carrer Consell de Cent amb passatge Méndez Vigo. L’any 1996 començava l’última etapa d’aquest edifici, la història del qual...

Temps difícils

Aquests últims dies s’ha parlat molt de la pobresa energètica i de l’anciana morta a Reus en un incendi provocat per una espelma que feia servir perquè la companyia elèctrica li havia tallat el...

La casa de la premsa

Pujant pel carrer Lleida, la primera travessia a la dreta, hi ha una avinguda poc transitada. És una via franquejada d’arbres que recorda Rius i Taulet, el principal impulsor de l’Exposició del 1888, a qui...

Llibreria Nacional

Al carrer Ample cantonada amb Regomir de Barcelona hi va haver, en un temps força llunyà, una de les llibreries més populars de la seva època, quan els oficis de llibreter, impressor i editor tenien límits...

La dècada trasbalsada

“A Barcelona, els primers vint minuts i quaranta segons del segle XX, en realitat, no van existir. Els rellotges es van aturar durant aquesta estona, ja que calia adaptar-se a la nova hora oficial, d’acord...

La vida des del taxi

Conec el Jordi Nebot de fa anys. Ens havíem tractat al taller de l’enyorat Pepe Otal, quan organitzava aquells fantàstics festivals amb titellaires, mags i poetes. Per aquest motiu, quan vaig veure que...

La piscina més gran del món

Una parella amb un nen sembla que parodiïn els camperols adormits de Pablo Picasso. En una altra hi apareix una piscina gegantina rodejada d’arbres, i voltada d’edificis. Les fotos de Francesc Fàbregas són...

Carretera de Ribes

Les xarxes socials tenen els seus propis codis. Fa unes setmanes, un amic meu, el poeta Eduard Escoffet, em va fer una consulta per Facebook. L’Eduard és l’únic barceloní que conec que, quan li pregunten...

La porca

El carrer Mata és literalment un extrem de la ciutat, unes cantonades més enllà ja piquen les aigües de la Mediterrània. Hi ha dies que es pot percebre l’olor de salnitre, i se senten les sirenes dels...

Voltes i arcs

Barcelona sempre ha patit problemes d’espai. Amuntegada dins de les successives muralles, encaixonada entre dos rius, el mar i la serra de Collserola, l’especulació immobiliària ha esdevingut un dels seus...

Llull a Barcelona

La biografia de Ramon Llull està íntimament lligada a Barcelona, on encara és possible rastrejar les seves passes per la ciutat. La seva família procedia del Maresme, de Sant Vicenç de Llavaneres...

Balls de raspes

En la meva infantesa, de tornada cap a casa amb l’autobús, el meu pare sempre es fixava en un modest edifici que hi havia a la Gran Via a la cantonada amb el carrer Llançà. Recordant la seva joventut, es...

La segona vida de Can Ricart

En els últims tres segles, Barcelona ha sigut una ciutat fabril, una població que va tenir en les seves fàbriques un dels seus paisatges més característics. Tanmateix, aquell passat de xemeneies i turbines,...

Alady, alady, alady!

És una placa modesta, discreta, quasi imperceptible, situada al costat del Teatre Apolo. La gent hi passa per davant sense aturar-se. Hi diu: “A la memòria de Carles Saldaña i Beut, Alady (1902-1968),...

Presó de dones

El divendres 21 d’agost del 1936, tal dia com avui, qui era llavors alcalde de Barcelona, Carles Pi i Sunyer, comunicava a la premsa que a les dotze del migdia començarien les obres d’enderrocament de...

Horticultura de ciutat

Durant un temps vaig deixar de passar per aquest carrer, em vaig cansar de distreure la meva anciana mare perquè no veiés les grosses rates que corrien entremig de la brossa, en un solar del carrer Càceres...

La Barcelona de les il·lusions

El període republicà va suposar per a Barcelona un esclat d’optimisme i modernitat que permetia somiar a fer créixer la ciutat fins a nivells similars als de les grans metròpolis europees. Són els anys de...

Un oasi verd en un desert gris

Molt sovint, quan obro el meu correu hi trobo els retrats de Barcelona que m’envia puntual Jaume Almirall. Aquest nonagenari amb cor de nen surt cada matí amb la seva càmera, i després ens fa arribar les...

< Anterior | 1 | 2 | Següent >