22/12/2011

Els miserables

3 min

Ara fa uns cinc anys es va haver de restaurar la façana de la catedral de Barcelona. Les diverses institucions públiques hi van aportar el 80% del finançament, i es va determinar que el 20% restant (uns 800.000 euros) provingués del patrocini privat. Evidentment, es va pensar en els empresaris del turisme barceloní, ja que són ells, de manera indirecta, els que es beneficien del fet que Barcelona tingui una catedral que atreu visitants forans. No va haver-hi manera. La quantitat va haver de ser finalment aportada per Telefónica i pel Santander. L'anècdota no hauria de sorprendre'ns. Perquè si una de les misèries catalanes sobresurt descaradament per sobre de les altres, és la que representen els mediocres empresaris del sector turístic. Sembla que ara el Govern ha decidit, finalment, crear una taxa turística. Ja era hora. I el fet que gravar amb un euro per pernoctació posi el sector turístic en estat d'amotinament demostra l'enorme porqueria que els empresaris turístics han instal·lat al país.

El sector. Es diu que el sector turístic és molt important per a Catalunya. És cert. S'ha deixat que sigui massa gros. A França, que és el primer destí turístic del món, el turisme significa el 9% del PIB. A Catalunya ja s'aproxima al 14%. És un sector que atreu molta gent, és cert. Però funciona amb mà d'obra poc qualificada (és un dels principals causants de la gran immigració que hem patit), i aporta poc (per no dir res) a la modernitat i tecnificació del país. Com sempre, la moneda dolenta es menja la bona, i el sector turístic ha crescut cruspint-se el sector industrial. Una de les estratègies de govern hauria de consistir a aprimar-lo, fent desaparèixer els més incompetents.

Qualitat. Parlar de turisme de qualitat a Catalunya, sobretot per boca de qui ho acostuma a fer, equival a perdre el temps. És com pretendre la unitat de la virginitat i la prostitució. Tal com està plantejat el turisme al nostre país, aquest fenomen no constitueix res més que una forma de prostitució massiva dels encants del nostre territori. És cert que el país té (tenia?) un paisatge envejable, uns indrets de gran bellesa. Tan cert com que han estat el turisme, la construcció i els ajuntaments els que l'han destrossat.

Subvencions. El sector turístic ha rebut, i rep, gran quantitat de subvencions. S'ha arribat a subvencionar, agafin-se, la instal·lació de l'aire condicionat als hotels de la costa. No sembla que un sector tan dinàmic hagi de comptar amb cap favor addicional de l'administració pública. Un exemple clar el tenim en Ryanair. Per què el Govern ha de subvencionar aquesta empresa amb els impostos del contribuent? Si la presència d'aquesta companyia és tan important per al sector turístic de les províncies de Girona i Tarragona, que els empresaris d'aquestes províncies recaptin diners entre ells i que subvencionin Ryanair de la seva butxaca. Si les empreses turístiques no poden sobreviure amb els resultats de les seves vendes, doncs que tanquin.

Empresaris . És de suposar que hi deu haver empresaris turístics catalans bons. Però la majoria d'ells i, sobretot, els seus representants, són impresentables. Si després de viatjar pel món proven vostès qualsevol dels hotels propietat d'aquests capitostos que apareixen a tots els mitjans, s'adonaran del baixíssim nivell dels seus establiments: personal que no sap idiomes, locals qualificats oficialment com a luxe que no passen d'hotelet, pèssim servei (es nota que els empleats estan mal pagats), etc. Res de nou que no ens advertís Josep M. de Sagarra en els seus versos de fa anys. Aquesta gent copa els llocs representatius en patronals, cambres de comerç, etc. Són una quadrilla que manté ofegat el sector mentre, com a resultat de la seva actuació, la població comença a veure's envaïda per la porqueria - com li succeeix, per exemple, a Barcelona.

Catalunya necessita regenerar-se en molts sentits: ètica del treball, hàbits quotidians, capacitat d'iniciativa... Lliurar-se de la crosta que ha manipulat el turisme els darrers decennis forma part d'aquesta regeneració. S'ha deixat que massa bípedes confonguessin el país, i específicament Barcelona, amb la seva finca particular. La degradació del país, per culpa de la seva acció, ha estat evident. Sempre és saludable que un govern posi a ratlla els lobis. Ara, quan aquests lobis no passen de conxorxa provinciana de mediocres malcriats que s'han acostumat a fer marranades sense que ningú els cridi l'alto, aquest procés esdevé imprescindible i urgent.

stats