Publicitat
Publicitat

Sistema electoral (1): llistes obertes

Entre les tasques que els nostres partits han inclòs dins del que podríem anomenar regeneració política -i que potser faran si no els queda altre remei- hi figura aprovar un nou sistema electoral. I com que els nostres parlamentaris defensaran els interessos dels seus partits, i no pas els nostres, hem de vigilar. Començo, doncs, una sèrie d'articles que estimulin la reflexió sobre el sistema electoral que ens convé. No es tractarà d'articles seguits que apareixeran una setmana rere l'altra. Aniran sortint en funció de com evolucionin les tasques parlamentàries.

Un sistema electoral té diversos vessants, un dels quals és la representativitat territori-població. És un fet fonamental, ja que un país és el territori i la seva gent. Ja els avanço que els partits projectaran confusió sobre aquest tema, barrejant-lo amb un altre: la proporció de representació que a ells els interessa. Els que guanyen a Barcelona ciutat defensaran que el més important és la població, mentre que els que guanyen als Pallars defensaran la preponderància del territori. I aquí deixo la primera advertència: no dubtin que les discussions inicials -a porta tancada i sense transparència- aniran per aquí, el repartiment del tortell.

Però el més transcendental per a l'elector és com elegir el seu representant. El més convenient seria que el parlamentari degués l'escó al contribuent, a l'elector, i no pas al partit. I que aquest elector disposés de les eines necessàries per tal que el parlamentari no oblidés mai que no té res garantit i que, si ho fa malament, perdrà l'escó perquè l'elector el farà fora. No voldrà fer fora el partit necessàriament, sinó a ell específicament. En resum: que el manteniment de l'escó tingui poc a veure amb el partit i molt amb la responsabilitat individual del parlamentari. Esclar que, com a conseqüència de com fins ara han estat elegits els nostres parlamentaris, aquest principi els fa basarda.

Per això la majoria de partits han començat a escampar un concepte que sona com a fresc però que, de fet, ja ve podrit d'origen: els parlo de les anomenades llistes obertes . Per què correm el risc de comprar aquest producte nefast? Doncs perquè com que hem batejat el sistema actual com de llistes tancades , els mots llistes obertes ens sonen frescos per oposició. Però és fals: és una continuació del sistema actual. Vet aquí la primera trampa que ens trobem pel camí.

El sistema electoral català actual es basa en quatre grans circumscripcions electorals provincials. Cada partit fa quatre llistes tancades (una per província) amb un reguitzell de noms dels quals l'elector només coneix els quatre primers. Les llistes les confecciona el partit en funció del que més li convé. Més vots obté el partit en aquella província, més noms de la llista accedeixen al Parlament, la majoria dels quals uns perfectes desconeguts per a l'elector, però gent mesella que farà allò que li digui l'amo del partit que l'ha col·locat a la llista. El parlamentari de Barcelona ignora (de fet, li importa un rave) com ha sortit elegit. Ha estat elegit perquè diversa gent que ni el coneix ha votat aquella llista del partit x . Però a ell, específicament, ningú l'ha votat. I, a sobre, la llista l'ha votada gent d'interessos contraposats dins la província: des del ramader de la Pobla de Lillet fins a l'amo d'una importadora de carn gallega de Barcelona que perjudica el de la Pobla de Lillet.

Si s'implantessin les anomenades llistes obertes , en què vostès podrien marcar el diputat que desitgen, es legitimaria l'aberració actual. De tota la munió de noms que presentaria el partit a la llista oberta , només en coneixeríem els quatre primers, com ara. Aleshores, a qui votarien vostès? A aquell dels quatre primers que li caigués més simpàtic. El resultat final és que obtindríem milers o milions de paperetes marcades totes amb el nom d'un dels quatre primers. I com que, per nombre de paperetes marcades, segur que a aquell partit li correspondrien un nombre d'escons molt superior als noms marcats , al Parlament s'hi acabarien colant els que van darrere a la llista, encara que ningú els hagués marcat com a elegits -perquè així és com funciona el sistema de llistes obertes -. Per tant, el resultat seria el mateix que ara. Però legitimat com a obert , ja que vostès no es podrien queixar: "Pots escollir a qui vols!" No em negaran que la trampa no és perversa. Per això en països amb aquest sistema electoral, com ara Holanda, hi ha forts moviments socials per canviar-lo. En el proper article parlarem dels sistemes alternatius existents al món.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF