Grans reunions, nul·les expectatives

Resulta instructiu llegir com es va elaborar la Constitució dels Estats Units. Aquella gent va partir d'un coneixement molt precís del tarannà del país i va saber entreveure com aniria creixent. L'èxit dels Estats Units no és fruit de l'atzar: és conseqüència d'un fet treballat. Per contra, el sistema constitucional català (Constitució més Estatut) obvia absolutament la idiosincràsia del col·lectiu que pretén regular. Tot s'ha fet com si aquest fos un indret on, com diu la sardana, "Déu va passar-hi en primavera" i que en un futur immediat esdevindrà una còpia millorada d'Escandinàvia. Haver ignorat els troncals defectes mediterranis ens porta a l'actual atzucac legal irresoluble. Determinats temes estan marcats amb foc als documents constitucionals, i ara són impossibles de modificar. Haver articulat Espanya en autonomies, haver consagrat l'autonomia municipal o haver creat un sistema partitocràtic i sindicatocràtic demostra ignorància dels vicis més nostrats: l'enveja, la indolència i la permissivitat -que aquí confonem amb tolerància.

El president de la Generalitat ha convocat una cimera que, al meu entendre, no resoldrà els problemes de corrupció de manera eficaç -tampoc sé si aquest és l'objectiu-. En general, els "grans pactes nacionals" no serveixen per a res. Actuar sobre les institucions que han d'aturar el cop de la corrupció no porta enlloc. Sense dutxar-se, no serveix de res anar-se afegint perfum. Les humitats d'una casa no s'aturen posant-hi capes d'aïllant per dins, sinó posant-ne una a la part exterior del mur. El problema no són unes institucions que han d'actuar quan el mal ja s'ha produït, sinó l'origen: uns partits i unes persones que tenen forats legals per delinquir.

Servidor coneix per experiència la corrupció de l'àmbit privat i una mica del públic. Em sento segur quan dic que les reformes cal abordar-les partint del principi demostrat que el país és corrupte. La tendència a la corrupció és universal -n'hi ha a tot el món-, però aquí es deixa que s'exerceixi amb desimboltura. Encara que imperfectes, existeixen uns principis bàsics que limiten la corrupció fins a situar-la a nivells, si es pot dir així, acceptables. És el que fan altres països. Alguns lectors m'acusen de denunciar i no aportar solucions. No és la meva feina. Però avui em permeto suggerir set actuacions que crec perfectament viables.

Primera. Tot partit polític amb representació parlamentària tindrà com a adjunt al tresorer un funcionari de carrera. Aquest funcionari informarà públicament dels comptes a final d'any, i hi donarà el vistiplau. També denunciarà d'ofici els incompliments de la llei (per exemple, excés de despesa en campanya electoral).

Segona. Els partits es finançaran de manera mixta (públic-privat). Qualsevol donatiu privat haurà de ser publicat a la web del partit, independentment de la quantitat. La identitat final de qui efectua el donatiu mai podrà ser amagada. Superada una quantitat, el donatiu haurà de ser publicat, a més, a la premsa.

Tercera. Els diputats i altres càrrecs governamentals deixaran d'estar aforats.

Quarta. Els diputats es deuran a l'elector, i seran escollits per districte. Davant la imputació per un jutge, el diputat afectat haurà de cessar, i es convocaran eleccions en aquell districte. En el cas que qualsevol altre càrrec públic no electe sigui imputat, també haurà de cessar. En ambdós casos, si l'imputat resulta innocent, es publicarà la notícia a pàgina completa als diaris del país i se l'indemnitzarà corresponentment.

Cinquena. Es faran públics anualment, en un anunci a pàgina completa en tots els diaris del país, els noms d'aquelles empreses que repeteixin contractació pública més de dos anys, o que superin una quantitat determinada. S'entén per "mateixes empreses" aquelles que tenen accionistes o directius en comú.

Sisena. Tots els ajuntaments i les diputacions hauran de tenir un secretari, funcionari depenent del departament d'administracions públiques, que actuarà d'interventor. Cap despesa, concurs o adjudicació pública, per petits que siguin, podran ser duts a terme sense la seva signatura (tal com succeeix amb els directors d'oficina bancària).

Setena. Les institucions encarregades del control econòmic (Sindicatura de Comptes, Oficina Antifrau, etc.) deixaran de ser merament informatives, com són ara, i estaran obligades, sense demanar permís a ningú, a denunciar al fiscal qualsevol irregularitat que detectin.

Conclusió. No cal escarrassar-s'hi, però. Cap dels set punts s'implantarà. Perquè, abans de res, la classe política s'hauria de regenerar. I això darrer, simplement, no els dóna la gana de fer-ho.