23/09/2011

Europa, repensar el club

3 min
Europa, repensar el club

Felipe González la va encertar en descriure la Unió Europea (UE) com un club. És a dir, un lloc on els socis respecten unes regles sense necessitat que se'ls hagi de vigilar permanentment. I és que el concepte club és importantíssim per comprendre el que està tenint lloc amb l'euro. Un club fa realitat aquella frase que diu que cap de nosaltres sols és millor que tots plegats. Doncs bé, la UE era un club. Un lloc on tothom es comportava. Es podia discutir, i molt, a les cimeres. Aferrissadament -recordin la senyora Thatcher-. Ara bé, arribats a un acord, cap soci feia un "mal ús de les instal·lacions". Vet aquí, però, que en un moment determinat alguns socis (que, a sobre, no paguen quota) han abusat del club. I arribem on som ara: la confiança entre els socis s'ha esquerdat. El que s'estudia ara, entre altres coses, és com es pot recompondre. Però cal ser clars: res tornarà a ser com abans.

Queden en evidència les grans diferències culturals entre els membres de la UE. Sobretot pel que afecta als seus orígens i al seu èxit: l'economia. Em refereixo a l'ètica del treball i a l'ètica de com es gasten els diners. El Financial Times ho recordava fa uns dies: per a les cultures del nord, la manera com s'administren els diners és un afer moral. A Alemanya, per exemple, quan un pas de carretera de carril simple queda estret en un pontet on els cotxes es creuen de cara, es construeix un altre pontet complementari al costat, i punt. Aquí no. Ho he viscut a prop del meu poble. El que es podia haver resolt amb un pontet addicional es va transformar en una obra descomunal que, a part de destrossar el paisatge, s'ha aprofitat per fer coses innecessàries i ha deixat l'antic pont inservible fins que s'enruni. Un absolut menyspreu per la formació de capital immobilitzat. Hi ha la corrupció, evidentment. Però el rigor en la despesa que manifesten les cultures protestants (ja siguin luteranes o calvinistes) no el tenim aquí. Els diners sempre s'han d'administrar amb gasiveria. I més si són del contribuent.

Els socis del nord de la UE van ser lleugers, certament. Van refiar-se dels socis del sud. Grècia va mentir. Va manipular les estadístiques, falsejant-les. Va enganyar els socis fins a uns límits intolerables! A la UE ningú verificava la informació. A Espanya s'han malgastat diners de manera aberrant i es tolera que bancs i caixes amaguin xifres i siguin els amos de la situació sense que ningú els cridi l'alto (el finançament dels partits hi té molt a veure, no ho dubtin). Veritablement, els socis del nord han comès un error gravíssim: ser laxes a l'hora de confiar com gastaven (malbarataven) i què deien (mentien) altres socis.

Posades així les coses, la solució no és fàcil. Per això les discussions i decisions s'allarguen. Tothom ha quedat atònit. Perquè el que està en qüestió és una manera d'entendre el club, de veure el món en general. S'ha posat en evidència l'actitud de determinats socis, que els catalans hauríem de conèixer bé. Socis que han plantejat la seva participació no pas en termes de "què hi aporto", sinó de "què hi xuclo". El pas de la confiança a la desconfiança ha estat inevitable. Si parléssim d'un club privat, l'afer es resoldria convertint-lo en una empresa, o en una associació d'interès econòmic. Però en el cas dels països el fet comporta posar vigilants que desconfiïn permanentment dels socis. Que verifiquin, fins a límits molestos, que allò que es diu i es fa és veritat. A partir d'ara, quan Grècia digui que està complint amb els seus objectius s'haurà de verificar que això és cert. Fins als racons. Fins a les intimitats. Pregunta: ho pot fer algú, extern, que no ha estat elegit democràticament? La Comissió Europea, Alemanya, qui sigui, ¿com es comporta un tercer que actua per sobre d'un govern elegit per gent local? Aquest és el gran dilema que ara es presenta. Malauradament, alguns han fet miques el club. I ara? Una jerarquia? Com s'articula?

El mal provocat ha estat enorme. D'una irresponsabilitat indecent. Està en risc un projecte històric. Potser aquest era un moment que havia d'arribar. Segur que els grecs tenen la sensació de ser maltractats pels socis del nord. Ho tenen més que merescut. I aquí, entre nosaltres, la gent ha protestat per la modificació constitucional del dèficit, indicada per França i Alemanya. Però, esclar, entre els membres del nord és molt viva la percepció que no només s'ha jugat amb les quotes de tots per cometre actes innobles, gairebé delictius, sinó que s'ha posat en joc un projecte que va acabar amb les guerres a Europa. La discussió ara és de gran calat, polític i intel·lectual. Si hem deixat de comportar-nos com un club, si hem de desconfiar mútuament, ¿com ens ho farem?

stats