10/12/2010

Carta als Reis de la cultura

3 min

Aquest article té alguna cosa a veure amb una carta als Reis, una petita crònica de desitjos que el temps s'encarregarà d'avaluar.

Voldria que la conselleria de Cultura fos forta i prestigiosa. Que el conseller o consellera tingués una contundència moral indiscutible per fer sentir la seva veu al consell executiu, més enllà de l'arbitratge que demanda la gestió d'un pressupost o uns programes d'activitats.

Voldria que el consell de les arts aparqués les picabaralles competencials i estengués entre associacions, col·lectius i empreses més autoestima per la tasca diària dels que treballen a la cultura.

Voldria que el sistema cultural català ampliés la seva autonomia, deixant de banda algunes vel·leïtats simbòliques que el converteixen en la punta de llança de tantes i tantes demandes polítiques.

Voldria que aprenguéssim a pensar que una proposta cultural sense públic és un fracàs de qui la fa i no pas un problema d'educació o d'una escassa ajuda pública.

Voldria que aprenguéssim a viure sense la feixuga llosa de les subvencions promeses, encara que les subvencions ens ajudin a fer millor les coses.

Voldria que el cinema català fos el cinema preferit dels meus fills, encara que algunes pel·lícules parlin en castellà.

Voldria que fóssim feliços perquè molts directors de teatre catalans treballen a Madrid i m'agradaria que els de Madrid poguessin treballar a Catalunya.

Voldria que passés el mateix a París, a Londres, a Nova York, a València i a Tombouctou.

Voldria que els castellers perdessin la por a fer trobades indoor i que les exportéssim al món, com fan els americans amb tants espectacles.

Voldria que els nous equipaments culturals perdessin la por a la participació. Que algunes parets es poguessin embrutar. Que tinguessin connectors a les columnes per endollar-hi un MP4. Que el país fos wifi. Que plantéssim cara a les estratègies comercials de molts mitjans de comunicació.

Voldria que invertir en cultura tingués un premi social. Que el conseller d'Economia felicités personalment a tothom qui ho fa. Amb desgravacions fiscals i amb un somriure intel·ligent i còmplice.

Voldria que l'art es pagués millor; que els artistes bons triomfin i que els que hi posen ingènua voluntat i talent apreciable però insuficient tinguin el prestigi social merescut.

Voldria anar a dormir amb la seguretat que tothom sap que la cultura ens fa millors persones, millors ciutadans.

Voldria que es toqués música en viu en molts més bars, en centenars dels locals que ara lluiten per obtenir una llicència.

Voldria que les empreses culturals tinguessin més capacitat d'inversió. Que l'ICF obrís una petita, delicada, i tan ben gestionada com calgués oficina per a la cultura.

Voldria que TV3 tingués un canal per a la cultura, perquè pot ser tan divertida com la Fórmula 1. Voldria que el fes desinhibidament, amb escàs sentit de la transcendència, tal com la gent la consumeix cada dia als teatres, a les biblioteques i al centre cultural del barri.

Voldria que la gent aprengués que els autors tenen drets i que la creació és una feina dura que obliga cada dia, com anar a la fàbrica o a l'oficina. I voldria que penséssim si una part del problema és que volem cobrar-la massa vegades.

Voldria que el departament de Cultura fos tan important com qualsevol altre i que els seus treballadors fossin tant escoltats com ho és un funcionari d'hisenda o de la sanitat pública.

Voldria menjar-me les postres veient TV3 amb música catalana al migdia i no pas a la matinada. I voldria escoltar-la a TVE perquè ha aconseguit milions de baixades.

Voldria que la cultura no fos la nena mimada de la societat civil catalana, sinó la joguina predilecta de tota la societat catalana.

Les eleccions m'han aixecat la libido cultural. Tendeixo a oblidar vells afronts i obro la porta a tota mena de noves possibilitats.

stats