ESPÈCIE PROTEGIDA
Misc 13/12/2013

La necessitat de repensar l'Espanyol

i
Xavier Fina
2 min

No és la primera vegada que ho reclamo: l'Espanyol necessita pensament estratègic. Quan Joan Collet, el dia de la trista assemblea, va ser escollit president es va comprometre a presentar-ne un. La derrota dels cridaners (sóc generós amb el qualificatiu) i aquest compromís van ser les dues úniques bones notícies d'aquell vespre. Però ja ha passat més d'un any i no en sabem res.

Quan algú del consell hi ha tornat a fer referència, ha confós els termes: s'ha referit al pla estratègic quan el que plantejava era un pla de viabilitat econòmica. Ja entenc que les principals urgències del club són de caràcter econòmic. I que la reducció del deute és condició necessària per garantir-ne el futur. Com també és fonamental que la pilota entri, que es guanyin partits i que el primer equip ens torni la il·lusió. Perquè, en últim terme, el principi i el final de tot és el futbol. Onze jugadors de blanc-i-blau que han de marcar més gols que l'equip contrari.

Però les coses no són tan senzilles. Quan em refereixo a la necessitat d'un pla estratègic per a l'Espanyol no poso l'èmfasi ni en la recuperació econòmica ni en l'estratègia esportiva. Em refereixo a pensar l'Espanyol. Sí: pensar l'Espanyol com a espai simbòlic, com a organització dotada de sentit. Fer-nos aquelles preguntes tan fàcils de plantejar i tan difícils de contestar: què som i què volem ser. I això cal fer-ho tenint em compte la nostra història, sabent qui som però també plantejant-nos en quin entorn som i serem. La societat en general i la catalana en particular està en processos de canvi accelerats i estructurals. I l'Espanyol no pot estar-ne al marge. Amb això no pressuposo quin ha de ser el lloc de l'Espanyol: només que cal pensar-hi. Si no definim la identitat de manera intel·ligent i estratègica correm el risc que ens la defineixin des de fora o, potser pitjor, que la defineixin els més sorollosos i menys intel·ligents.

I per (re)pensar l'Espanyol tenim molta intel·ligència que, estic segur, estaria disposada a ajudar el president. Josep Ramoneda, David Castillo, Martí Gómez, Enric González, Carles Viver, Cristian Segura... La llista és incompleta. Potser cap d'ells és d'una penya; segurament falten a molts partits. Però poden pensar més enllà de les urgències. Han demostrat que poden elaborar discursos complexos, saben interpretar la realitat. I són pericos. No els podem desaprofitar. No té cap sentit que Joan Collet no els convoqui, com a mínim, dos cops a l'any per parlar-ne. Han de ser el nostre think tank. Discret, però estratègic.

stats