Publicitat
Publicitat
image-alt

ESPÈCIE PROTEGIDA

XAVIER FINA

Senyors amb corbata

La inesgotable regidora Gala Pin ens ha regalat una categoria del mal: “Homes de més de quaranta anys amb corbata”. Compleixo dos des tres atributs. Però, per desgràcia, no acostumo a portar corbata tot i...

Una nova il·lusió: Óscar Melendo

Faltava mitja hora per acabar el partit contra l’Alabès. L’empat sense gols no era un mal resultat però ens deixava un mal gust de boca: no perdem, però tampoc guanyem; una cançó massa repetida aquest any....

Els mitjans i l'Espanyol, novament

El victimisme. Els pericos som victimistes. Som el barrufet rondinaire, obsedits per trobar injustícies i greuges comparatius. Cansem una mica. Però el nostre victimisme es combina amb el pitjor dels...

Dirigir i gestionar una empresa (esportiva)

El primer cop que recordo haver sentit aquesta definició va ser en una entrevista que li va fer Francesc Garriga a Ramon Robert a Catalunya Ràdio: l’Espanyol és una empresa esportiva. Més enllà de...

Primer any de l’era Chen

L’Espanyol era, fa tot just un any, un malalt terminal. Ni les millores en els ingressos pels drets televisius per les quals havia lluitat tant Collet ni cap altra mesura homeopàtica ens podien curar. Feia...

El tema de la grada d’animació em fa bola

Aquest article hauria de ser sobre l’aniversari de l’Espanyol: avui fa 116 anys del seu naixement. I m’agradaria reflexionar sobre el gran mèrit d’haver sobreviscut tants anys. Resistència, cap paraula ens...

Essència perica

Què és l’Espanyol? El partit contra l’Eibar. Vine. Al metro, parlem amb una senyora elegant propera als setanta que queda -seguint la tradició- amb la família al camp. Mirant el vagó, ens diu: ¿s’han fixat...

Opinió des d’una certa distància

Tot i que sembla que el concepte entorn aplicat al futbol només pot fer referència a un club concret, cal dir -amb una certa recança- que a l’Espanyol també en tenim. I com que som un club petit, aquest...

La política cultural de Barcelona: un debat necessari

L’arribada dels comuns a l’Ajuntament de Barcelona va generar moltes expectatives entre uns votants que volien canvis de veritat. La mateixa radicalitat de la proposta implicava uns terminis contradictoris...

Mantenir l'optimisme

Alguns pericos, amb raó, em fan veure el greuge comparatiu entre l’exigència i la crítica amb què jutjava Sergio i la benevolència i comprensió amb què opino sobre Quique. La injustícia, insisteixen també...

Refundem la Fundació

L’Espanyol té una fundació. Els abonats que posem la creueta, fem una donació anual. Per què? Segons els seus estatuts, “per difondre el sentiment espanyolista”, “per potenciar la pràctica del futbol base”...

Tenim dos problemes (i un és per culpa meva)

Tot i que no tinc gaires arguments, sóc optimista. Des de la consciència que el joc de l’equip no és gens convincent. Des de la constatació que no hem reforçat la defensa com calia. Des del desacord amb...

Uf, va dir ell

Portar quatre partits de Lliga i no haver-ne guanyat cap no era gaire important. Però haver guanyat el primer sí que ho és. Si ahir hagués continuat la mala ratxa de resultats diríem que no hi ha gaires...

El pregoner Pérez Andújar com a símptoma

Comença la festa major del meu poble, les Festes de la Mercè, i la gran preocupació de molts és el pregoner. L’alcaldessa, Ada Colau -que és qui té la prerrogativa de decidir-lo-, ha triat l’escriptor...

El pregonero Pérez Andújar como síntoma

Comienza la fiesta mayor de mi pueblo, las Fiestas de la Mercè de Barcelona, y la gran preocupación de muchos es el pregonero. La alcaldesa, Ada Colau -que es quien tiene la prerrogativa de decidirlo-, ha...

Els meus sentiments per diumenge

Em molesta la prepotència del Madrid. Aquesta referència constant a un passat gloriós, la seva obsessió amb un señorío que ni sé gaire bé què és, ni m’agrada a què sona quan intueixo el que vol dir. Em...

Quan la normalitat és una virtut

Sóc de l’època en què la Lliga començava al setembre i els partits es jugaven diumenge. Per tant, faig una negació que analitzarà convenientment el meu psicoanalista i dono per no jugats el tenístic partit...

La força d’una Il·lusió

Hi ha pericos optimistes i pericos pessimistes. Fins ara, els optimistes es lamentaven de la condemna de viure en l’etern dia de la marmota i els pessimistes agraíem amb resignació l’etern retorn d’una vida...

Tot depèn del com

La polèmica per l’exposició pública d’una estàtua (decapitada, detall important) del dictador Franco s’inscriu en l’escalada d’atacs i desqualificacions entre l’independentisme i els comuns. Però el fet...

La il·lusió de ser ric sense fer de nou-ric

Hi ha pensaments obvis que de tan repetits esdevenen vulgars. I, tanmateix, no hi ha manera que els incorporem a la nostra vida. Per exemple, allò que no valorem prou el que tenim fins que ho perdem: la...

Ara toca futbol

No és cap secret per a qui em llegeix o em coneix que a mi el que menys m’interessa del futbol és el joc en si. Ni jugadors, ni tàctiques ni, fins i tot, els resultats dels partits. De fet, a mi el que ...

El primer dia de la resta de la nostra vida

La il·lusió d’aquestes setmanes ja no ens la treu ningú. Estem tan contents que quan Mr. Chen, en una mostra de populisme -prefereixo que sigui això que no pas ingenuïtat-, va dir que convertiria l’Espanyol...

Dues maneres de ser perico

Els millors moments d’aquesta campanya electoral han estat les entrevistes que el lúcid Nacho de Sanahuja ha fet als líders catalans al programa de Jordi Basté. Si no les han sentit, encara hi són a temps....

L’hora dels adéus

Fa unes setmanes vaig llegir l’admirat Rafael Metlikovez descrivint aquell dubte existencial que en un moment o altre de la vida hem tingut tots els de l’Espanyol: sóc estrany perquè sóc perico o sóc perico...

A ritme de rumba catalana

Avui, per celebrar-ho, em menjaré un arròs amb bacallà. No ets la flor que volia pel meu jardí, però la teva arribada em fa molt feliç. I si haguessis triat el Sevilla hauria sentit pena (peneta, pena)....

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | Següent >