03/09/2016

Bioètica i ficció a les novel·les d’Ian McEwan

2 min

Entre els principals novel·listes actuals, l’anglès Ian McEwan és un dels que aprofiten millor els temes científics. Aficionat confés a la ciència, McEwan la utilitza per promoure el debat sobre temes ètics i socials. A Amor perdurable se serveix d’un periodista científic, d’una estudiosa de Keats i d’un fanàtic religiós per descriure amb rigor la síndrome de Clérambault -un enamorament obsessiu que el malalt considera correspost-. Però també il·lustra el xoc entre la ciència, la cultura literària i la religió.

En una altra de les seves obres, Dissabte, hi ha unes acurades descripcions de les operacions que du a terme el protagonista, un prestigiós neurocirurgià, un clar exemple de científic materialista. I a Solar aprofita el canvi climàtic per explorar, entre altres temes, l’egoisme i la solidaritat de l’ésser humà.

A la seva novel·la més recent, La llei del menor, el dilema ètic i social cau damunt una jutge del Tribunal Superior especialitzada en dret de família. La vida personal de la jutge s’entrelliga amb alguns temes molt complexos sobre els quals ha de decidir. Un és la separació de dos siamesos, una operació que portaria un dels dos germans a la mort però que resulta ser l’única possibilitat perquè l’altre segueixi vivint. Però el tema central de la novel·la és si es pot obligar un menor, testimoni de Jehovà, a rebre una transfusió de sang, que és l’única manera d’evitar que una leucèmia l’acabi matant.

De McEwan cal destacar la seva rigorosa documentació, però sobretot la valentia a l’hora d’introduir debats tan complexos en les narracions. McEwan fa així un gran favor a la ciència i a la societat: posa en forma narrativa debats vitals que arriben a gent que potser mai no llegiria un assaig científic on es discutissin temes de la bioètica tan apassionants com aquests.

stats