Publicitat
Publicitat

Catalunya: epicentre del gihadisme?

"Catalunya és l'epicentre del gihadisme del sud d'Europa i un dels punts més importants a escala mundial, sobretot a l'àrea metropolitana de Barcelona" segons "la quantitat de cèl·lules i grups que hi han estat detinguts". Hom ha estimat que entre un 15% i un 20% dels musulmans residents al Principat "són propers a l'islamisme radical", assenyala Jofre Montoto (Barcelona, 1970) a Gihadisme. L'amenaça de l'islamisme radical a Catalunya . Aquest antropòleg i periodista del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya ofereix en l'assaig publicat per Angle Editorial una aproximació concisa al gihadisme, a la seva presència a Catalunya i a l'acció de les forces de seguretat per combatre'l.

Davant l'àmplia bibliografia sobre fonamentalisme islàmic i terrorisme, les primeres cent pàgines de l'obra ofereixen una síntesi assequible del tema. Aquesta primera part exposa el concepte de gihad i les fites principals del moviment gihadista: el seu referent del segle XIII, Ibn Taymiyya; la fundació a Egipte dels Germans Musulmans el 1928; el moviment dels deobandis a l'Índia el segle XIX; la conversió del wahhabisme en ideologia oficial de l'Aràbia Saudita; l'expansió de l'islam xiïta a l'Iran de Khomeini, i, finalment, la conversió de l'Afganistan en gran focus emissor de la gihad amb la guerra contra l'URSS, que va acabar infantant Al-Qaida.

A la vegada, Montoto assenyala les especificitats del seu terrorisme, que vol impactar en la societat civil i recorre a atemptats suïcides (iniciats a Beirut el desembre del 1981). Aquests crims són d'àmplia rendibilitat econòmica, ja que l'atac de l'11-S del 2001 a Nova York va causar quasi 3.000 morts amb un cost de mig milió de dòlars. El centre de reclutament d'activistes és la mesquita i entre els suïcides no abunden marginats: els aturats en representarien el 17% i els titulats superiors el 51%.

El gihadisme es finança amb opaques donacions privades, el cobrament del zatak (almoina obligatòria en contractes o transaccions bancàries) i la pràctica del hawala : un sistema basat en la confiança del client amb l'entitat bancària que permet ingressar i retirar diners arreu amb un codi verbal sense rastres.

El paper dels Mossos

La segona part de l'obra se centra en l'acció gihadista a Catalunya i el seu combat. D'aquesta manera, recopila les operacions dels cossos de seguretat fetes aquí (el 2002 van tenir lloc les primeres detencions) i al conjunt de l'Estat i apunta aspectes legals i judicials problemàtics o que generen aparents contradiccions: islamistes amb "desvaris religiosos" que prediquen "l'odi al diferent" són absolts, mentre que el propietari d'una llibreria ultradretana de Barcelona és condemnat per incitar a l'odi racial.

En aquest marc, els Mossos d'Esquadra no han tingut fins al nou Estatut competències en policia judicial (que inclouen terrorisme i crim organitzat) i només han dut a terme una operació contra una cèl·lula gihadista de la vintena fetes a Espanya: l'"operació Queixalada", feta el setembre del 2004. A més, "no reben pràcticament cap informació per part de l'Estat ni dels organismes policials internacionals" i "els manquen moltes eines per ser la policia integral que els polítics prometen i els policies desitgen". Si ens atenem a les tesis de Montoto, que afirma que la derrota del gihadisme passa primer pel camp policial i militar i després per l'ideològic, l'escenari català no seria per fer volar coets.

En suma, l'obra de Montoto -que agrairia un glossari de termes àrabs emprats- pot ser útil a tothom que vol apropar-se al gihadisme sense coneixements previs i copsar el seu abast a Catalunya.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF