Publicitat
Publicitat

CAFÈ BAVIERA

Un bon bany, sense sabó

Si en un Madrid-Barça espectacular com el d'ahir l'estrella no és ni Messi ni Cristiano Ronaldo sinó Raphael Varane, és que van passar coses estranyes. Imprevistes, si més no. El defensa francès, sovint riota de l'afició culer i blanc de crítiques dels mateixos madridistes, va demostrar que és un central que s'ha de tenir molt en compte. I més encara quan saps que només té 19 anys.

No parlo del seu gol salvador per al Madrid; no em refereixo a la pilota que pren miraculosament a Xavi sota pals; no és tan sols per la que pispa a Cesc, en velocitat, quan el d'Arenys es quedava sol per afusellar Diego López... Varane va ser el central escombra que va netejar cada vegada que les arribades del Barça superaven l'esquena d'un desubicat Essien, un Carvalho lent i un Arbeloa, com sempre, passat de revolucions. El Barça no comptava amb aquest tap que, al final, es va convertir en un malson per a Messi.

Diego López, millor que Adán

Tampoc no comptàvem que Mourinho confiés la porteria a un jugador que acaba d'aterrar al Bernabéu, que tan sols ha fet un entrenament i que ha demostrat que és infinitament millor que l'Adán que anhelàvem sota pals. Diego López, que a la primera part va tenir la sort que Varane i el pal el van salvar, a la segona ha sabut aguantar bé les canonades d'Alves i Alba i ha demostrat que és un encert de fitxatge. El que no esperàvem, en cap cas, és que el Barça marqués el seu gol a la manera del Madrid.

Patíem perquè sabíem, igual que ens sabem la lletra de l'himne, que cada pèrdua de pilota en zona de transició seria un contraatac del Madrid. I no en vam perdre poques, però ni Cristiano ni companyia no van poder aprofitar cap dels disset regals del Barça en camp propi. En canvi, en una mala sortida del Madrid, Messi va ser més llest que Xabi Alonso (cosa que ja sabíem) i li va donar el gol mastegat a Fàbregas. Per un dia, els vam pagar amb la seva moneda.

Equip compacte

A partir del gol, el Madrid es va trencar. El Barça, no. Feia dies que no vèiem un equip tan compacte i tan concentrat sense la pilota als peus. Alves ho va escombrar tot, i Puyol i Piqué van fer el recital. Xavi i Iniesta van tapar bé els forats dels carrils dels interiors.

L'equip de Jordi Roura, per velocitat de pilota al mig del camp, per l'exhibició de primer toc i pel control del partit durant vuitanta minuts, va fer, ahir a la nit, un bany al rival. Hi va faltar el sabó. Les ocasions de Xavi, Cesc, Pedro i Alba, a les acaballes, ens van privar d'una nit completa. Consolem-nos, ni amb un 0 a 2, però, l'eliminatòria no estaria sentenciada.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF