Publicitat
Publicitat

Mentre arriba Felip VI / La recepta original

Mentre arriba Felip VI

Pere Navarro és un home informat. Ell, en els últims mesos, ha vist un rei que demana disculpes per haver matat elefants, ha sentit que ja es pot parlar de la seva amant i ha vist subratllats amb retolador un piló de correus electrònics que escrivia Urdangarin en què, segons sembla, Joan Carles I tenia més relació del que ens deien amb els negocis de Nóos. També ha llegit que Diego Torres, prestigiós professor d'Esade fins que va deixar de ser-ne, va explicar al jutge del cas que l'advocat d'Urdangarin li havia proposat un pacte: si explicava la versió que convenia a la casa reial, mai no li faltaria de res. Pere Navarro, que està a la que salta, va entrar al portal del rei una setmana després de la manifestació de l'11-S i hi va llegir: " Lo peor que podemos hacer es dividir fuerzas, alentar disensiones, perseguir quimeras, ahondar heridas ". I, tan interessat pel tema com pel federalisme, va decidir continuar. " No son estos tiempos buenos para escudriñar en las esencias, ni para debatir si son galgos o podencos quienes amenazan nuestro modelo de convivencia ". Després, va mirar l'entrevista en pròpia porta del rei i Jesús Hermida a TVE. Navarro, observador de mena, també s'adona que el rei fa tentines, que no està estable ni amb les crosses i que, al Vaticà, Benet XVI acaba de renunciar perquè no té "ni vigor físic ni d'esperit". Com el rei. Per tot plegat, Navarro lliga caps i demana, enfitat de bona fe i sentit comú, que el rei abdiqui. Ves per on, un republicà com Navarro proposa perpetuar els Borbons. La idea seria que, en aquest moment de canvi, s'aprofités per accelerar la reforma constitucional. Per la manera com ha reaccionat el PSOE, tirant-se li al coll, el problema no és tant plantejar el relleu a la Corona com obrir el meló de la Segona Transició.

La recepta original

Al final del partit de Milà, els tifosis que havien estat espantats durant cinquanta minuts es van mofar de l'afició culer. La premsa local assegura que van fer que "els marcians" del Barça tornessin a tocar de peus a terra. A Itàlia, amb una lliga cada vegada més decadent, ha aparegut un llibre de Michele Dalai titulat Contro il tiki-taka , amb un afegitó explícit: "Com he après a detestar el Barça". Cadascú és fidel a la cultura futbolística que ha mamat. Els culers -que ens perd l'estètica- trobem el plaer en el toc, la combinació i l'atac. N'hi ha, de més masoquistes, que els pot agradar patir i resistir i sortir a buscar petroli. Del catenaccio en tenen el copyright i encara el practiquen com ningú. No és com els Buitoni, que se n'han venut la patent, l'empresa i a sobre, dins dels ravioli, ens fan passar cavall per vedella. De l'ultradefensa en mantenen la recepta original.

Amb Guardiola, un dia, també vam despistar-nos a San Siro. Ens en van caure tres i el club i la premsa va apel·lar a la remuntada contra l'Inter. Ja llavors calia una heroïcitat, però la màgia, en l'esport, sol aparèixer de manera espontània i no quan ho planifiques o ho programes en excés. Aleshores es va organitzar una caravana de motos per acompanyar l'equip des de l'Hotel La Florida fins al Camp Nou. Per una vegada, se'ns va donar la consigna d'anar-hi tots amb la samarreta blaugrana. I, per acabar-nos d'excitar, Gerard Piqué es va passar dient que havíem de fer que els interistes odiessin la professió de futbolista. Després, el mateix central va marcar un gol, però ja era massa tard. Ara, Xavi ha dit que, a aquesta generació de futbolistes, els falta una gran remuntada. Ens en deuen una. Però només s'hi arribarà des de la normalitat i triscant més que el rival. Cap afició no ha marcat mai cap gol.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF