06/04/2017

El ring de Murakami / Deixeu Sant Jordi en pau

3 min
El ring de Murakami

Ha corregut la brama que Murakami és un escriptor tan tímid i tan tancat que mai no parla d’ell mateix. A mi em fa l’efecte, en canvi, que l’escriptor de Kyoto s’ha entossudit a desmentir aquesta etiqueta i s’ha convertit en un autor que, a tocar dels 70, no para d’escriure sobre ell. És una sort per a nosaltres, els lectors, perquè aquest vessant més personal potser ens revela les seves pàgines més interessants. Ara s’acaba de publicar en català De què parlo quan parlo d’escriure, un títol de traducció lliure que entronca amb aquell De què parlo quan parlo de córrer que va fascinar la intersecció de runners i lletraferits. Ara Murakami reflexiona sobre el repte d’escriure, sobre la tria dels temes, sobre la construcció de les seves trames i sobre com ha anat cisellant el seu estil. És una autoradiografia deliciosa de la seva obra. Va començar amb una narrativa despullada, exposada als quatre vents, i de mica en mica hi va anar afegint teca fins a bastir històries més completes i complexes. Així ho explica ell. D’aquest volum m’ha divertit molt l’episodi sobre com explica la manera en què els escriptors reben un nou autor que puja al ring de la literatura sense que ningú no l’esperés, i sense que mai hagués dit ni demostrat que volia ser novel·lista. Sap ser càustic per explicar amb quin recel, disfressat de fair play, deixem posar el nouvingut entre les cordes quan, en realitat, estem esperant que caigui del quadrilàter o es rendeixi i tiri la tovallola. Escriure -explica Murakami-és contrari a tenir pressa. Diu que explicar una història és una cosa que s’ha de fer a poc a poc, amb la marxa curta. I diu més coses: “A parer meu, escriure novel·les no és una feina gaire adequada per a les persones molt intel·ligents”. Hi estic d’acord. Per la part que em toca.

Deixeu Sant Jordi en pau

Escriu Murakami: “El nombre de novel·listes no està limitat, però l’espai a les llibreries sí”. En dono fe. Aquests dies, per motius que no venen al cas, tinc el plaer de parlar amb molts llibreters. Amb l’excusa de poder anar al lavabo, m’endinso en la seva rebotiga. És aleshores, davant l’allau de piles de caixes per desempaquetar, que m’arriba el seu lament. “Cada dia es publiquen més llibres i cada vegada surten, i ens els porten, més a tocar de Sant Jordi”. Aquesta és la primera de les queixes d’un sector que, amb la boca petita, té moltes esperances que aquest Sant Jordi en diumenge ja arrenqui en divendres. Però hi ha una altra reivindicació que Núria Iceta, editora, va explicitar en una piulada a Twitter: “Sant Jordi: El llibre + la rosa / La Grossa / El referèndum... Podeu deixar-nos respirar una miqueta als editors EN EL NOSTRE DIA DE L’ANY?” Les majúscules finals denoten la necessitat de demanar que no tothom es vulgui sumar a l’èxit d’un dia que era, és i ha de continuar sent el dels llibres per antonomàsia. Certament, els pastissers i forners ja fa anys que intenten colar un pa amb les quatre barres o un pastís que, a casa, mai no ha tingut sortida. Anys enrere l’ANC ja va fixar la independència per al Sant Jordi del 2015. Per a aquest any, Jordi Sànchez va anunciar que començaran la campanya pel sí. També als de la loto catalana se’ls ha acudit fer una altra Grossa amb el nom de Sant Jordi. Per decència, però, el sorteig serà el dijous 27, el dia de la Mare de Déu de Montserrat. Per acabar-ho d’adobar i per a enrabiada del gremi de llibreters, el Madrid-Barça que decidirà aquesta Lliga també l’han posat per Sant Jordi. Serà l’hora que es podran mirar llibres amb més tranquil·litat. Sempre hi ha una lectura positiva a fer. I perdoneu la redundància.

stats