25/03/2011

Residuals o independents/Il·legalitzats i aparcats

3 min
A Pujol no li calia un timó al despatx per liderar el país.

Residuals o independents

Rebo dues invitacions de les que no fan mandra. Fins i tot fan il·lusió. Dimarts Jordi Pujol pronunciarà la conferència Residuals o independents? O alguna altra solució? El plantejament, ni que sigui amb l'interrogant, ja engresca. Pujol dirà coses, es mullarà, tindrà la virtut de desplaçar una mica més la centralitat i, de ben segur, neguitejarà en Duran i aquesta "Santa Aliança" amiga de l'immobilisme i el poc soroll tan ben descrita per Toni Soler en aquesta mateixa pàgina diumenge passat. La invitació de dimecres és per a la presentació d'un llibre del fotoperiodista Pedro Madueño, un dels millors en un país on fa cent anys que tenim retratistes excel·lents. El llibre s'anomena Gestos i és, precisament, una successió de fotografies molt ben triades de Jordi Pujol durant tres dècades. Madueño clica instants decisius, moments i moviments que defineixen un líder. Serà un llibre dels que queden, dels que honoren el personatge, el fotògraf i, sobretot, un país que es creu que ho és.

Aviat farà cent dies que Madueño va retratar, també per a La Vanguardia , un nou president. Era Artur Mas, anant amb el timó de vaixell de l'avi a dins del cotxe i, després, penjant-lo al despatx de la Generalitat. La foto, molt bona. El moment, lleugerament ridícul. El retorn de CiU a Palau ha posat les expectatives molt altes: el govern "dels millors", el comitè "d'experts", el consell "de savis". Massa aspiracional, tot plegat, per perdre's després en el desgavell comunicatiu. Parla massa gent, amb discursos contradictoris, i ja no hi ha un David Madí que cohesioni i marqui l'estratègia. Vist ara, no m'estranya que Mas li dediqués tants elogis. El deu trobar a faltar. A Pujol no li va caldre un timó al despatx per agafar-lo amb força des del primer dia.

Il·legalitzats i aparcats

El Tribunal Suprem, per variar, ha dit que no. És la catorzena vegada que s'impedeix a l'esquerra abertzale tenir presència política al País Basc. Sortu no es podrà presentar a les eleccions municipals del 22 de maig. No ha servit de res que ni Iñaki Zabaleta, ni Miren Agirregabiria, ni cap dels altres membres i promotors de Sortu no estiguessin contaminats per ETA en el seu passat; no ha servit de res que l'advocat Iñigo Iruin redactés els estatuts de Sortu mirant la jurisprudència de les il·legalitzacions anteriors per n o caure en el mateix parany de la Llei de Partits; no ha servit de res que Sortu hagi expressat la voluntat i el desig de "contribuir a la definitiva i total desaparició de qualsevol classe de violència, en particular la de l'organització ETA". Creien que havien fet els deures, però s'han trobat amb un ministeri fiscal que sembla que defensi més la posició del govern que no la mateixa llei.

La doctrina Garzón, allò de "tot és ETA", es continua imposant de manera implacable. El vot particular de tres magistrats no consola l'esquerra abertzale. És, novament, una amputació democràtica. Uns quants milers de persones (ni que fossin centenars) que no tindran la possibilitat de votar la seva opció política perquè la justícia no es creu que el seu allunyament d'ETA sigui de fiar. Fa l'efecte, però, que el món abertzale ja hi comptava. Presentaran el recurs al Constitucional però tenen coll avall que, en aquestes eleccions, no hi seran. Segurament tampoc en les espanyoles d'aquí un any. L'objectiu realista és, en canvi, presentar-se a les basques del 2013. Mentrestant, el procés de pau no s'esguerra. És irreversible. L'esquerra abertzale ho sap i, més enllà de la pressió policial, ha fet molt perquè així sigui.

stats