CAFÈ BAVIERA
Misc 09/04/2014

Plantejament, nus i desenllaç

i
Xavier Bosch
2 min

Després de nou mesos de temporada, queden set setmanes -a tot estirar- perquè el Barça acabi el curs. L’equip de Martino, doncs, arriba a l’últim capítol, amb totes les opcions de guanyar els tres títols, pels quals ha treballat tot l’any. Només les dosis exactes de sort, encert i els detalls ens donaran la nota final, en forma de títols. De tres a cap. El més normal seria, si Messi vol, quedar-nos en un entremig. I tindrà molt mèrit, perquè el guió ha estat ple de meandres que ens podien haver fet encallar.

El plantejament: Tito Vilanova era l’entrenador per a aquesta temporada. Ell, amb Zubizarreta, havia confegit la plantilla. Amb el fitxatge de Neymar en tenia prou. No podent fitxar Thiago Silva, s’estimava més passar sense cap altre central i esperar la recuperació de Puyol. Amb la recaiguda inesperada de Vilanova, el Barça s’ha d’inventar un entrenador. Valverde ja s’havia compromès amb l’Athletic Club i el president Rosell va apostar per algú que coneixia i que sabia que podia continuar apostant per un futbol d’atac, espectacular i amb gana de pilota. El Tata Martino, de Rosario com Messi -oh casualitat-, va aterrar amb paracaigudes a Barcelona, i en menys d’un mes li guanyava la Supercopa a l’Atlètic de Madrid sense pensar, en aquell moment, que se les hauria d’haver també contra Simeone tant a la Lliga com a Europa. Més enllà dels debats sobre les variacions de l’estil, el Barça comptava els partits per victòries. L’obra havia arrencat bé.

El nus: de cop i volta, en un esprint per pressionar el porter del Betis, Leo Messi es lesiona. Aleshores sabem que ja porta molts mesos amb dolors, i, saturat de futbol i amb la musculatura esfilagarsada, se l’envia a Rosario perquè es recuperi amb tranquil·litat. L’equip, sorprenentment, aguanta prou bé la seva absència i es manté com a líder a la Lliga i a la Champions. Al gener, però, el retorn del crac coincideix amb l’esclat del cas Neymar. El president Rosell se’n va d’un dia per l’altre, el brasiler baixa el rendiment i Martino sembla desorientat sense el seu principal valedor. Amb Messi a l’equip, paradoxalment, el Barça esdevé molt més irregular, els jugadors que havien fet un pas endavant en tornen a fer dos enrere, i arriben dues derrotes sorprenents (València i Valladolid). I el capità Puyol anuncia que el genoll no respon i que plega. I, després d’un cop de guió inesperat -victòria al Bernabéu-, Valdés es lesiona de molta gravetat. El nus acaba a dalt de tot, mantenint el màxim suspens.

El desenllaç: amb Pinto a la porteria i el tàndem Bartra-Mascherano com a centrals, el clímax final comença avui. Al Calderón s’hi juga la Champions a caixa o faixa. D’aquí una setmana el Madrid serà el rival a la final del Copa. I la Lliga, que serà del Barça si suma 16 dels 18 punts en joc, sempre que guanyi en l’última jornada, ha esdevingut un misteri hitchcockià. Veurem si l’obra -apassionant- acaba en comèdia o en tragèdia.

stats