30/09/2011

Elogis a bona hora / Mosques a canonades

3 min
Puigcercós ha sabut deixar el poder.

Elogis a bona hora

Com ho porta en Puigcercós? Ho pregunto a diferent gent d'Esquerra, periodistes amics i analistes polítics. La resposta és unànime: molt bé, molt tranquil, com si s'hagués tret un pes de sobre. Certament, el seu paper en el relleu de la direcció del partit ha estat exemplar. No havia de ser fàcil, per a una persona que durant quinze anys ha dut les regnes de l'aparell, veure com la seva anhelada presidència s'escapçava i es reduïa a només tres anys difícils. En aquest temps, el maltractament en els mitjans, les dissidències internes i la rebregada a les urnes han estat una constant, sense que haguem resolt, encara, què va ser causa i què va ser efecte en aquests tres factors. Ara, però, ha estat elegant en passar el testimoni de la presidència a Oriol Junqueras, ha pensat més en el partit que no pas en ell i, tot i que li hauria agradat, per exemple, que Anna Simó optés a la secretaria general, ha entès que les cares conegudes -per vàlides que fossin- havien de fer una passa enrere a favor del cau i net.

Aquest nou Puigcercós décontracté , sense la corbata que l'engavanyava, torna al Parlament com a president del grup d'Esquerra i mostra un tarannà menys agressiu amb CiU i responsable amb la greu situació econòmica, i escenifica la nova actitud de mà estesa. L'arquitecte dels dos tripartits sembla disposat a redecorar el pacte fiscal amb Espanya. Després de les floretes a l'hemicicle, a alguns catalans de memòria feble els torna a venir salivera amb aquest festeig sobiranista que ja els va fer somiar el 2003 i el 2006. Aleshores era ERC qui venia equidistància en temps de campanya electoral. Ara, en canvi, és CiU qui es deixa estimar tant per independentistes com, esperant l'adveniment del rajoyisme absolut, pel Partit Popular.

Mosques a canonades

El problema de la Rambla no em sembla que siguin, modestament, les estàtues humanes. La Rambla de Barcelona té molts problemes a resoldre abans que foragitar els trenta estaquirots disfressats de Cid Campeador, de trol o de Garibaldi. Tendim a matar mosques a canonades. Per més aglomeracions que produeixin les seves performances , el punt de mira de les solucions municipals hauria d'enfocar cap a una altra banda. Carteristes, estrebades de bossa, venda de xocolota, llauners, trilers (no entenc com encara hi ha tants turistes que piquen) o l'oferta de prostitució a peu dret (encara hi ha massa autòctons disposats a una fel·lació de cantonada) han convertit el carrer emblemàtic de la ciutat en un parc temàtic de la vergonya.

Poder ramblejar tranquil·lament ha de ser l'objectiu i, per tant, la seguretat hauria de continuar sent la prioritat de l'equip de Xavier Trias. Els botiguers de la zona constaten que la instal·lació de càmeres i la major presència policial, amb el tàndem Mossos - Guàrdia Urbana, han aconseguit disminuir el nombre de delictes. Però encara hi ha massa gent refiada que se'n va a la Rambla per fer un tomb i acaba, escuat, posant una denúncia a comissaria. Podem regular les estàtues humanes, repensar què cal fer amb els ocellaires, protegir les floristes i preguntar-nos per què es venen coques de vidre al mig del passeig, però cal sobretot redreçar un carrer que cada vegada fa més mandra passar-hi.

Aquest cap de setmana, el 33 va emetre aquella Rambla de les Floristes , enregistrada l'any 86, amb una Rosa Maria Sardà esplèndida. Un quart de segle després, dels versos en rima de Josep Maria de Sagarra en queda ben poca cosa. La nostra Rambla, sentint-ho molt, és un poema, en el pitjor sentit de la paraula.

stats