Publicitat
Publicitat
image-alt

XAVIER ANTICH

Escriure, dia rere dia

Són fascinants els dietaris, aquests fragments d’escriptura, no necessàriament sistemàtica ni continuada, a través dels quals algú, que no pot resistir-se a fixar en paraules els seus pensaments, deixa...

Donar el temps

Hi ha gent que, quan parles amb ells, sempre estan mirant el rellotge. De vegades dissimuladament, gairebé de reüll, de tant en tant. Però alguns de manera persistent, com si estiguessin més pendents del...

Identitats depredadores

Escric aquestes línies quan encara no coneixem l’abast de l’ascens electoral de la ultradreta xenòfoba en les eleccions d’Holanda, és a dir, els resultats de Geert Wilders i els seus cadells en unes...

L'art, entre el plaer i el coneixement

Una estranya convicció relaciona l’art i l’experiència que en tenim, com a receptors, amb el plaer i el gust. Però això, en realitat, és un fenomen recent, que bé podria ubicar-se en el segleXVIII, que...

I si ja no hi hagués més temps?

Jean-Paul Sartre va publicar La nàusea el 1938, al mateix temps que, a Viena, es rebien com herois les tropes de l’exèrcit alemany que acabaven d’envair Àustria i de consumar-ne l’annexió al Tercer Reich....

La bellesa de la revolta

“A mesura que els gestos van perdent la seva desimboltura, la vida va esdevenint més indesxifrable”. Ho va escriure el filòsof Giorgio Agamben en un text fabulós de només sis pàgines: Notes sur le geste....

La tirania dels rellotges

La invenció del rellotge de polsera és relativament recent, de finals del segle XIX. I és una invenció, en molts sentits, decisiva. A partir d’aleshores, l’instrument que mesura el pas del temps passa a...

El temps que resta

La consciència del temps determina les nostres vides, humanes també per això, precisament. En gran mesura, és una consciència irreflexiva, lligada a l’experiència del propi cos, que canvia, contínuament, i...

Hem de tornar a escoltar aquelles veus

Hem de tornar a escoltar les veus dels nostres refugiats. Són veus incòmodes, que reobren una ferida, no tan llunyana, de cicatrius encara visibles, tot i que incomprensiblement desateses. Potser només així...

El temps que passa

Capcot, entotsolat i melancòlic, la mirada perduda, aguantant-se el cap amb la mà esquerra i amb l’altra mà a punt d’escriure. Així va representar Heràclit, enmig del tràfec i l’activitat dels filòsofs del...

La insensibilitat moral

Hi ha gent, diem, que té la pell molt fina i, en sentit literal, vol dir que és molt sensible i que la pell tot ho nota. En sentit metafòric, tanmateix, al·ludeix a aquells que els impressiona tot, perquè...

La complicitat abominable

És fàcil imaginar-ho: un parell de passatgers en un vagó de tren. Acaben d’arribar i s’hi han instal·lat còmodament. Ocupen tot l’espai i deixen les seves coses pels seients buits. Encara que no es...

Les paraules encara avui incòmodes

Per què ningú volia escoltar els testimonis dels camps de concentració i d’extermini nazis quan van sortir? Robert Antelme, deportat a Buchenwald i Dachau, ho va explicar a L’espècie humana, publicat el...

Volien que tot s’oblidés

No hi ha, en la Història humana, cap història més difícil de contar que aquesta. La monstruosa igualtat en la innocència”. Ho escrivia Hannah Arendt, i es referia a l’extermini als camps de concentració del...

Memòria d’un oblit

El gener del 2015 tot el món va commemorar el setantè aniversari de l’alliberament del camp de concentració i extermini d’Auschwitz. Fa només dos anys, i és fàcil recordar-ho. Aquest mes de gener del 2017...

La superfluïtat de l’humà

A partir dels anys noranta, Zygmunt Bauman, com qualsevol persona decent, ha mostrat una gran preocupació per l’augment progressiu de les desigualtats en el nostre món. No es tracta d’una consideració...

La música de les nostres vides

Per què la música és tan important en l’educació dels infants i, m’atreviria a dir, en la formació de la identitat de qualsevol persona? Ara fa unes setmanes, el Criatures dedicava un article meravellós a...

Assassins!

Alep, Berlín, Ankara, Barcelona... La nostra topografia de l’horror ha de ser actualitzada cada vint-i-quatre hores. Sense possibilitat de treva. No podem tancar els ulls, encara que volguéssim fer-ho, que...

¿Com que la música no deixa res per pensar?

Per mica que es pensi, és ben curiosa l’opinió que un filòsof tan rellevant com Kant tenia de la música. Quan dibuixa, seguint el costum de l’època, una sistemàtica de les arts, hi posa al capdamunt, com...

La música i la vida dels llocs

Hi ha alguna cosa enigmàtica que lliga la música a la memòria. I que l’hi lliga, paradoxalment, més que qualsevol altra de les manifestacions culturals humanes. Potser perquè és la més fràgil i evanescent,...

Dues-centes setanta-dues paraules

L’escriptora Natalia Ginzburg va publicar l’any 1960 un text deliciós, titulat Les petites virtuts i ara traduït meravellosament al català (Àtic dels Llibres), en què es preguntava per què, en l’educació...

L'aspiradora de Glenn Gould

De vegades, el bombardeig de notícies és de tanta magnitud que, aclaparats, podem sentir vertigen. I, fins i tot, pot passar que les informacions que ens arriben del món, de Síria o de Turquia, de l’infame...

L'aspiradora de Glenn Gould

D e vegades, el bombardeig de notícies és de tal magnitud que, aclaparats, podem sentir vertigen. I, fins i tot, pot passar que les informacions que ens arriben del món, de Síria o de Turquia, de l’infame...

L'atracció del buit

A principis del segle XIV es produeix en l’àmbit cultural d’inspiració taoista i budista, de manera especial al Japó, una transició, extraordinàriament significativa, d’una concepció del jardí com a espai...

La solidaritat dels pertorbats

Des de l’època en què, amb la meva colla d’amics i amigues de tota la vida, ens dedicàvem al teatre aficionat, ens va quedar un brindis, manllevat de L’amansiment de l’harpia de Shakespeare, potser la seva...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | Següent >