Publicitat
Publicitat
image-alt

IDEES DE REÜLL

XAVIER ANTICH

Com ens ho hem de fer, plegats?

A partir de quin moment un esdeveniment pot esguerrar una vida? ¿A partir de quan el drama irreversible d’un destí pot ser revertit? I, en termes col·lectius, on tot depèn de tots i on les coses van o no...

Com ens ho hem de fer, plegats?

A partir de quin moment un esdeveniment pot esguerrar una vida? ¿A partir de quan el drama irreversible d’un destí pot ser revertit? I, en termes col·lectius, on tot depèn de tots i on les coses van o no...

¿Llegir és viatjar sense sortir de casa?

Si ho fos, seria una enganyifa. L’autèntica lectura ens porta tan lluny de nosaltres mateixos que, quan hi tornem, ja no som capaços de reconèixer-nos. Ens retrobem canviats a nosaltres mateixos, i de...

Adeu a la Model, benvinguts al gran panòptic

Aprimeres hores de la matinada del dissabte 8 d’agost de 1908 s’havia congregat, al davant de la presó Model de Barcelona, una multitud. Joan Rull i Queraltó, condemnat per la bomba del Palau de Justícia,...

Llançar-se a les aigües, entre la inseguretat i el somni

He tornat a llegir Gaston Bachelard. El primer cop va ser durant la meva formació com a filòsof, però aleshores estava més preocupat pels rigors conceptuals i teòrics dels Husserl, Cassirer i Merleau-Ponty...

Tot a tocar, però més lluny que mai

En l’època de la disponibilitat total, tendim a pensar que tot ens és accessible i disponible, a toc de clic. Tenim a l’abast, en uns segons, textos que unes dècades enrere haurien estat patrimoni exclusiu...

Digueu-ne mentida, simplement

Ho va formular amb contundència Aristòtil en un text fundacional de la cultura europea, la Política : “Només l’ésser humà, entre els animals, posseeix la paraula. La veu és una indicació del dolor i del...

L’autoritat de l’aurora

Hi ha un exercici de la mirada al passat que és pura nostàlgia: la mirada enrere que és, de vegades, una fugida del present. Per insatisfacció, per exhauriment, per incapacitat de conviure amb complexitats...

Ser d’un lloc, ser d’enlloc

Què vol dir “ser d’aquí”? Què vol dir “ser d’un lloc”? Aquestes són les preguntes sobre les quals Joan Vergés i Sílvia Planas, en nom de la Càtedra Ferrater Mora i l’Institut d’Estudis Nahmànides, em van...

Què resta, en nosaltres, dels llibres que hem llegit?

Avui és Sant Jordi. I és un d’aquells dies en què és molt plaent sentir-se part d’una multitud. No d’una massa indiferenciada i anònima, sinó d’una multitud de subjectes, que no reneguen de la seva...

El funàmbul, a sobre de la corda estesa, en l’aire

Hi ha un dibuix amb aquarel·la de Paul Klee, fet el 1923, que va titular Der Seiltänzer: literalment vol dir “el que dansa a sobre de la corda”, però pot traduir-se per El funàmbul, que és el nom amb què...

Apologia de les llibreries

Cadascú té les seves manies. Des de fa molt de temps, no trobo millor manera d’entrar en el misteri que sempre és aquesta estranya aglomeració de gent que és una ciutat que visitant les seves llibreries i...

Bastir un refugi a la intempèrie amb les fulles escampades per terra

En el pròleg al seu llibre Andar tropezando (Libro de Notas, 2009), Suso de Toro inclou, amb el títol de Botella al mar, els fragments del diari d’un escriptor. En la primera entrada, de maig de 2000, a...

Ni en l'escriptura estem sols

M'agraden els dietaris, ho confesso. No és només curiositat per la vida dels altres. És, em sembla endevinar, el gust per la vida en aquells que no poden resistir-se a l’impuls de convertir-la en...

Escriure, dia rere dia

Són fascinants els dietaris, aquests fragments d’escriptura, no necessàriament sistemàtica ni continuada, a través dels quals algú, que no pot resistir-se a fixar en paraules els seus pensaments, deixa...

Donar el temps

Hi ha gent que, quan parles amb ells, sempre estan mirant el rellotge. De vegades dissimuladament, gairebé de reüll, de tant en tant. Però alguns de manera persistent, com si estiguessin més pendents del...

Identitats depredadores

Escric aquestes línies quan encara no coneixem l’abast de l’ascens electoral de la ultradreta xenòfoba en les eleccions d’Holanda, és a dir, els resultats de Geert Wilders i els seus cadells en unes...

L'art, entre el plaer i el coneixement

Una estranya convicció relaciona l’art i l’experiència que en tenim, com a receptors, amb el plaer i el gust. Però això, en realitat, és un fenomen recent, que bé podria ubicar-se en el segleXVIII, que...

I si ja no hi hagués més temps?

Jean-Paul Sartre va publicar La nàusea el 1938, al mateix temps que, a Viena, es rebien com herois les tropes de l’exèrcit alemany que acabaven d’envair Àustria i de consumar-ne l’annexió al Tercer Reich....

La bellesa de la revolta

“A mesura que els gestos van perdent la seva desimboltura, la vida va esdevenint més indesxifrable”. Ho va escriure el filòsof Giorgio Agamben en un text fabulós de només sis pàgines: Notes sur le geste....

La tirania dels rellotges

La invenció del rellotge de polsera és relativament recent, de finals del segle XIX. I és una invenció, en molts sentits, decisiva. A partir d’aleshores, l’instrument que mesura el pas del temps passa a...

El temps que resta

La consciència del temps determina les nostres vides, humanes també per això, precisament. En gran mesura, és una consciència irreflexiva, lligada a l’experiència del propi cos, que canvia, contínuament, i...

Hem de tornar a escoltar aquelles veus

Hem de tornar a escoltar les veus dels nostres refugiats. Són veus incòmodes, que reobren una ferida, no tan llunyana, de cicatrius encara visibles, tot i que incomprensiblement desateses. Potser només així...

El temps que passa

Capcot, entotsolat i melancòlic, la mirada perduda, aguantant-se el cap amb la mà esquerra i amb l’altra mà a punt d’escriure. Així va representar Heràclit, enmig del tràfec i l’activitat dels filòsofs del...

La insensibilitat moral

Hi ha gent, diem, que té la pell molt fina i, en sentit literal, vol dir que és molt sensible i que la pell tot ho nota. En sentit metafòric, tanmateix, al·ludeix a aquells que els impressiona tot, perquè...

La complicitat abominable

És fàcil imaginar-ho: un parell de passatgers en un vagó de tren. Acaben d’arribar i s’hi han instal·lat còmodament. Ocupen tot l’espai i deixen les seves coses pels seients buits. Encara que no es...

Les paraules encara avui incòmodes

Per què ningú volia escoltar els testimonis dels camps de concentració i d’extermini nazis quan van sortir? Robert Antelme, deportat a Buchenwald i Dachau, ho va explicar a L’espècie humana, publicat el...

Volien que tot s’oblidés

No hi ha, en la Història humana, cap història més difícil de contar que aquesta. La monstruosa igualtat en la innocència”. Ho escrivia Hannah Arendt, i es referia a l’extermini als camps de concentració del...

Memòria d’un oblit

El gener del 2015 tot el món va commemorar el setantè aniversari de l’alliberament del camp de concentració i extermini d’Auschwitz. Fa només dos anys, i és fàcil recordar-ho. Aquest mes de gener del 2017...

La superfluïtat de l’humà

A partir dels anys noranta, Zygmunt Bauman, com qualsevol persona decent, ha mostrat una gran preocupació per l’augment progressiu de les desigualtats en el nostre món. No es tracta d’una consideració...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | Següent >