Publicitat
Publicitat
image-alt

VÍCTOR OBIOLS

“Del bres al clot hi ha el pèndol”

Quan la poesia brolla, no hi ha res a dir, sinó passar-hi els ulls i escoltar-la per dins. Existeix, oh meravella! i ja és prou, i ja és tot. És com la música, quan camina i s’alça. S’admira, es gaudeix, es...

L’òxid incessant

Jaume Huch, l’editor de l’Albí, l’infatigable berguedà, escriptor multigenèric i de raça, afegeix una nova peça al seu trajecte. El poema que fa d’epíleg del recull enclou potser tots els missatges que es...

El jardí del confort

Àlex Susanna ha bastit, amb els anys, una obra extensa que mira d’oferir el que la citació inicial de la poeta afroamericana Lucille Clifton assevera: la poesia no és només una qüestió de llenguatge, sinó...

Una zooscòpia molt recomanable

Un bestiarum vocabulum sempre és benvingut. Des d’aquells compendis animalístics medievals que contenien sempre una lliçó moral, la literatura no ha deixat de produir bestiaris de tota mena i en moltes...

Mor Lluís Izquierdo, poeta i catedràtic de literatura

Recordo l’última conversa. La seva gentil trucada a Tortosa per felicitar-me el Riba, encara no fa un any. La meva insistència a veure’ns ben aviat la va esvair amb alguna vaguetat: ja estava malalt, i no...

Un món de caires esmolats

En una ocasió, cap a finals de la dècada dels 60, Pere Quart va rebre al seu domicili una publicació de Joan Brossa, no recordo si eren els poemes mínims d’ Em va fer Joan Brossa, i va etzibar: “Què és...

Voler passar la rasadora

M’afiguro de vegades la poesia -la poesia exposada, s’entén- com un bar on els clients són els lectors i les begudes els poemes. Els poetes són darrere la barra i preparen el beuratge. El bar es diu Eros...

La meva cançó primera

El lloable projecte que Jordi Pàmias ha confiat a Pagès Editors -publicar la seva obra poètica completa- arriba amb aquest sisè volum a una recopilació, subdividida en tres seccions, que inclou poemes...

Una alba de vertigen

Ja ho diu el text que presenta el llibre a la solapa: la creació és alhora exposició i encriptació. Tan bon punt és proferida la paraula poètica (pensada, somiada, dita i escrita), per molt diàfana que...

Sortir del mapa, per exemple

Una de les coses fascinants de l’art poètica -de les arts en general- és la capacitat de l’individu de crear talent, valgui la redundància, individual. En un mot, de ser “original”, de crear una veu única i...

Genciana que s’alimenta d’intempèrie

Tal com diu amb justícia Manuel Forcano a l’epíleg de Serena barca, parlant de Maria Josep Escrivà: “Les seves paraules són com bulbs i arrels que creixen sota terra i són capaços d’esquerdar, imparables,...

El poeta que atalaiava ovelles

Dir d’un poeta que fa una poesia intensa, densa, bella, fèrtil i qualitativament notable és, sens dubte, una expressió laudatòria, però l’elogi per se no diu gaire res i no fa efecte si no és argumentat. I...

Agres calls de fosca

La poesia vol i dol, i s’esplaia com pot, en moltes de maneres. Diu, en el seu llibre, Jaume Munar, La pietat del pensar (Capaltard, 2005): “El dret a ser / foranament humà, / silvestrement sociable, /...

El mandat òrfic

Més que mai, en una època segrestada per la tecnologia i el fals déu mercat, en què la representació de la realitat sembla reduïda a la foto de la selfie i al so comprimit de l’MP3, i el domini de la...

Les ales del gegant no el deixen caminar

L’escriptor Pere Rovira ha iniciat l’any 2016 amb dos llibres. Un dietari de l’any 2013, La finestra de Vermeer, i un recull de poemes traduïts del francès, una mostra generosa de clàssics que van del vell...

Un estilista fi i enciclopèdic

El primer que sorprèn en la poesia, ara ja completa i coronada, de Gerard Vergés és que és una poesia sempre amable, tot i ser d’alta cultura i refinament. De factura impecable, la seva mètrica estricta i...

D’aquell país d’amor

No em direu que no som afortunats (dins de la nostra proverbial dissort). Tenim un editor, Jesús Aumatell, que fa possible això: publicar una joia de primera magnitud com aquesta. Perquè publicar és...

Fins que arriba un altre incendi

Raimon Àvila és un d’aquells poetes que, per dir-ho de manera abrupta, “va per lliure”. I no és un judici de valors. La llibertat de moviment i pensament, de sempre, comporta avantatges i inconvenients....

image-alt

Al llindar de la gran ombra: la poesia d’Anna Dodas

Anna Dodas i Noguer, morta tràgicament l’estiu del 1986, arrabassada per un destí cruel, va deixar una obra poètica breu però tan intensa que restarà com una fita. Tenia la llengua, tenia una veu...

Ana Blandiana, la desxifradora de rastres

Si comparéssim una poeta com Ana Blandiana (que recorda inevitablement tota aquesta escola de la part oriental d’Europa que tan bé representa Wislawa Szymborska) amb una pianista virtuosa, podríem observar...

Palol a l’infern de les delícies

Fa temps que plana la qüestió de veure una compilació de l’obra poètica reunida de Miquel de Palol, que va iniciar el seu periple l’any 1973 amb Delta, publicat a El Mall. És un escriptor consolidat de la...

Que perduri allò que es perd

No descobrim res si afirmem que Jordi Llavina és un home de lletres en el sentit més noble de l’expressió. Un autèntic treballador de la cultura, perquè la seva energia es diversifica contínuament en...

image-alt

La magnificència enlluernadora de Perejaume

Fa ben bé tres lustres vaig deixar Oïsme, un llibre de l’artista Perejaume, a Segimon Serrallonga, que no el coneixia, almenys com a escriptor. El resultat va ser que li va dedicar un poema, ullprès com...

Dos fènixs en un incendi

Pere Gimferrer, ja fa uns anys, parlava de “la bellesa llampeguejant, majestuosa i ombrívola” dels versos de Francesc Fontanella. Amb el seu afuat olfacte i sempre a punt, flairava alguna cosa en el poeta...

Balança o càntic

Els “terrícoles” van aterrar al món de l’edició del país fa poc menys de dos anys, amb dues col·leccions ( Llibres de l’Afrau i Plaquettes Infinitesimals ) i sis propostes potents, que incloïen Carles Hac...

< Anterior | 1 | 2 | Següent >