05/07/2017

6/7: Una crisi inoportuna

1 min

SE’N REPARTEIXIN com se’n reparteixin les responsabilitats, la crisi Baiget ha estat inoportuna per al sobiranisme català. Per entendre’ns, sense ser dramàticament irreversible, no ha puntuat a favor. A aquestes altures de la pel·lícula, al sobiranisme no li convenia una ostentació pública de la dissidència. Però al sobiranisme mai no li ha convingut, ara tampoc, alimentar la idea d’una amputació de la dissidència (i encara menys qualsevol sensació d’amputació asimètrica). Hi ha circumstàncies i cultures polítiques en les quals la puresa i la unanimitat homogènia són el valor principal, i la dissidència és purgada o depurada. Allò que deien els partits estalinistes a la meva joventut, en castellà: el partido avanza depurándose. Però el sobiranisme pertany a una altra cultura política, la de la suma i la transversalitat: l’objectiu és que persones i sectors molt diferents, cadascun amb la seva visió del món i la seva sensibilitat, puguin confluir per formar una majoria social a favor d’un objectiu compartit i una estratègia consensuada. Per ser-ne exclòs en cal una de ben grossa. Per ser exactes, cal situar-se explícitament fora de l’objectiu i de l’estratègia compartits. Passava això en el cas Baiget? Jo no en tinc la resposta.

stats