27/8: Un Rajoy massa feble
DES DE MOLTES PERSPECTIVES, la imatge de la declaració de Rajoy pel cas Gürtel és higiènica i positiva. Des d’una perspectiva estratègica, i de cara a la solució democràtica de la qüestió catalana, no n’estic segur. Estic convençut que la intransigència de Rajoy és directament proporcional a la seva feblesa. Que el seu enroc constant, la incapacitat de fer política, la manca de voluntat de diàleg, no són les conseqüències de sentir-se fort sinó de saber-se feble. Observadors de tot el món aconsellen a Rajoy que faci com Cameron: que agafi el toro per les banyes, que accepti un referèndum i que intenti guanyar-lo. Però això demana coratge polític, enfrontar-se a l’opinió pública, fer veritablement d’estadista, i cal un govern fort per assumir-ho. La mentalitat hiperconservadora de Rajoy, però també la feblesa del seu govern, és un obstacle. I la imatge als jutjats encara el fa més feble i per tant més procliu a fer el més fàcil i el més còmode: parapetar-se darrere el no perpetu i confiar-ho tot al Constitucional i a la Guàrdia Civil. La feblesa del govern espanyol ha estat, paradoxalment, una de les pegues per al Procés. Dit sigui de passada, la congènita feblesa parlamentària dels governs catalans des del 2012, també.
