25/11: Pressupostos i procés

QUEDA CLAR QUE si no hi ha pressupostos de la Generalitat no hi ha procés. Però també em sembla clar que, de segons quins pressupostos, el procés en pot sortir afeblit. Sóc dels qui creuen que l’única oportunitat del procés és conservar i ampliar la seva transversalitat social i ideològica, sumar sectors diversos i fins i tot contradictoris. I els pressupostos han de contribuir a sumar-ne, o, si més no, a no restar-ne. Dit d’una manera simplista: han de ser prou socials perquè una part de la ciutadania d’aquest país sàpiga que es preocupen de les seves aspiracions i de la seva visió del món, però no poden ser els pressupostos de l’increment de la pressió fiscal que enviï el missatge a amplis sectors socials, que s’han compromès amb el procés, que tot això es fa contra ells i es menysprea la seva visió del món. S’ha de trobar un punt just per no convidar a despenjar-se ni als uns ni als altres. Per al procés és necessari ampliar la seva base en el que convencionalment anomenem “classes populars”, però és suïcida expulsar-ne el que, també convencionalment, anomenem “capes mitjanes”. Per raons estratègiques i per pura coherència: tots els demòcrates tenen el dret a defensar les seves idees i el procés no pot amputar-se cap sector.