31/01/2017

1/2: El malson americà

1 min

DURANT DÈCADES, Amèrica ha estat el somni de tornar a començar. Venint de llocs com Europa, on pesava molt damunt les espatlles de cada persona la motxilla d’allò que era de naixença, la classe social, la història, la religió, Amèrica era l’oportunitat de començar en un lloc nou on aquest pes es feia molt més lleuger. Era un horitzó obert, on tot era possible si acceptaves unes mínimes regles del joc, que eren en el fons les regles de la llibertat. Tot Amèrica, però amb el pas del temps especialment els Estats Units i el Canadà. No era un somni d’acollida a una societat feta i tancada, era un somni de construcció compartida, des de la llibertat individual, per a gent vinguda d’arreu, que podia recordar d’on venia, però que esdevenia allà una cosa nova. El somni americà era tenir més horitzó de futur que càrrega de passat, jugant a les regles del joc de la democràcia i la llibertat. I això era tan potent que tenia una vocació de tenyir el món, no pas d’aïllar-se’n. Per això l’onada d’aïllacionisme que recorre els Estats Units o la massacre contra musulmans al Quebec són el malson americà. El somni que es trenca quan es tanca o quan vulnera les seves regles de joc. Per als qui admirem el model americà, això n’és el contrari.

stats