16/09/2017

17/9: No són la Llei

1 min

DAVANT DE LA QÜESTIÓ catalana, l’estat espanyol va decidir que no situaria el debat en el terreny de la confrontació de raons legítimes, d’arguments polítics, que s’arbitra a través de mètodes democràtics (com van fer el Canadà o la Gran Bretanya). Va decidir que plantejaria el conflicte com el xoc entre la Llei (ells) i el rebuig a la Llei. Va ser un error immens, que és l’origen de tota la tensió d’ara. Timothy Garton Ash -partidari d’un referèndum a l’escocesa, suposo que creient que el guanyaria una Espanya reformada- em deia que sempre es pot trobar la manera d’encabir dins de les lleis allò que és de sentit comú. No es va voler fer. L’Estat va decidir que ells són la Llei, i que farien allò que la llei els obliga a fer, com si només hi hagués una manera. Però això els obliga a ser absolutament pulcres: si la teva única força és dir que ets la Llei, no te la pots saltar ni un mil·límetre, i tampoc la pots forçar, estirar, desnaturalitzar. Aquests dies, l’Estat està abusant de l’esperit de la Llei i probablement també de la seva lletra. Les amenaces, les entrades a mitjans de comunicació i impremtes, desborden les costures de la Llei democràtica. No són la Llei. Torneu al lloc on havíem de ser des del principi. Torneu a les raons.

stats