19/11/2016

20 de novembre: Doncs fem-lo!

1 min

M’ENCANTA i m’entendreix l’entusiasme eufòric amb què els mitjans madrilenys han rebut l’enquesta del CEO que dóna dues dècimes d’avantatge al no a la independència en un hipotètic referèndum a Catalunya. Aquest nivell d’excitació positiva només s’explica davant d’una partida que et motiva, que t’importa. Si una partida et semblés insignificant, si tinguessis la sensació que no t’hi jugues res, que el resultat no té cap mena d’importància (perquè la Lliga ja està guanyada), la possibilitat d’una victòria per la mínima i a l’últim segon no et faria tantíssima il·lusió. Si la partida no tingués cap mena de sentit, fos sobrera, el resultat et seria indiferent. La teoria oficial de l’unionisme és que no hi haurà mai referèndum i que per tant és ben igual si el guanyaria el sí o el no. Però en la pràctica, la possibilitat d’una victòria del no els provoca un gran entusiasme. Llavors, si la partida és important, si ens motiva a tots, no la mantinguem en l’àmbit incert de les enquestes. Juguem-la de veritat, amb els equips de gala, un bon àrbitre i en un estadi il·luminat i ple de públic. Si tanta il·lusió els fa guanyar la partida, doncs juguem-la. Quedem al camp de l’honor de la democràcia, que són les urnes. I que guanyi el millor.

stats